PAULINE DREYFUS. EL BANQUETE DE LAS BARRICADAS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som al 22 de maig de 1968. La ciutat de Paris està paralitzada per la vaga general. Als carrers hi ha barricades. El país està en estat de shock. En l’ambient es poden palpar diverses i contradictòries sensacions: por, esperança, tensió…

En el senyorial Hotel Meurice situat al número 22 de l’elegant carrer Rivoli, el personal no ha anat a la vaga però, desprès de reunir-se, els treballadors han decidit optar per l’autogestió deixant el director al marge. No obstant, en mig d’aquest incert clima revolucionari, la vida continua i aquell dia a l’hotel està convocat el banquet del premi literari Roger-Nimier. Es podrà lliurar el guardó?

Mentre la ciutat bull, a l’interior del sofisticat establiment es creuen personatges d’allò més variat: la milionària nord-americana i mecenes del premi Florence Gould, a la que els empleats anomenen Madame Racine perquè va repartint bitllets de cinquanta francs amb l’efígie de l’escriptor; els membres del jurat, entre els que s’hi troba l’exquisit Paul Morand, encara senyalat per les seves ínfules col.laboracionistes durant la guerra; el personal de l’hotel -el barman, el maitre, l’encarregada del guarda-roba, els cuiners…-; alguns distingits hostes, com l’excèntric Salvador Dalí, el multimilionari J. Paul Getty i un notari malalt que ha decidit passar els seus últim dies a l’hotel; i, finalment, el guanyador del premi, un alt, jove i tímid escriptor que ha causat admiració amb la seva primera novel.la, El lloc de l’estrella, i que respon al nom de Patrick Modiano…

Tot i els problemes d’abastiment per la vaga, el personal autogestionari sembla decidit a tirar endavant el banquet per demostrar que és capaç d’organitzar-se. I l’hotel, que durant l’ocupació va ser la caserna general alemanya des que el general Dietrich von Choltitz va decidir salvar la ciutat de l’ordre de Hitler de dinamitar-la, es prepara per celebrar aquest singular esdeveniment literari entre barricades.

Com tots sabem, aquest any s’ha recordat llargament el mig segle del famós Maig del 68, una revolució que va començar a les universitats i a la que aviat es van sumar  els obrers de tota França amb una vaga general sense precedents que va paralitzar el país durant dies. El transport terrestre i aeri bloquejat, pràcticament no hi havien cotxes circulant pels carrers, barricades en un munt de cantonades, fàbriques ocupades, la ràdio i la televisió públiques recolzant la vaga i fins i tot el Festival de Cannes interromput.

En aquest sorprenent context, l’intercanvi de rols i les seves conseqüències queden reflectits a El banquete de las barricadas, la recent novel.la de Pauline Dreyfus qui, barrejant història i ficció ens deixa un relat diferent sobre aquella època i els recordats fets revolucionaris condensant el relat al llarg d’un sol dia, l’esmentat 22 de maig, mostrant-nos la manera en la que el context revolucionari traspassa les sumptuoses portes de l’hotel en el que els seus empleats troben una manera diferent d’imposar-se al comandament: l’autogestió.

L’escriptora francesa ens ofereix una atractiva comèdia modulant els vorells tràgics que el moment té; és com la representació d’un gran guinyol de personatges, alguns tant extravagants com reals, en un establiment de luxe. Una visió ben diferent del Maig francès que és tot un homenatge a aquest complex passatge històric.

Utilitza documentació i anècdotes reals; per exemple, Dalí va passar tot aquell mes a l’hotel, Getty també va ser-hi i, a l’hotel, efectivament, es va fer el lliurament del premi Roger-Nimier a Patrick Modiano, qui per cert, anys després guanyaria el Nobel de Literatura. I també s’aborden temes com el col.laboracionisme i l’antisemistisme  que per experiència familiar a ella li resulten pròxims.

El resultat és un llibre amè i, ja ho hem dit, original, que tirant de toc humorístic i d’atenció als detalls, té la capacitat de donar a un fet ben conegut per tots una perspectiva singular. Son aquests jocs literaris que només els bons escriptors saben fer.

 

Pauline Dreyfus és periodista i fa molts anys que es dedica a la literatura. Després d’uns primers escrits, va debutar com novel.lista el 2013. El títol en francès -perquè no ens ha arribat traduït- és Immortel, enfin, sobre la figura de Paul Morand. El llibre li va valdre el Prix des Deux Magots que se li va atorgar per unanimitat, cosa que no havia succeït mai abans.

Després va venir Son cosas que pasan -aquest sí va venir traduït- amb el que va ser finalista del Goncourt, del Giono, del Décembre i de l’Interallié, rebent a més el Premi Fundació de la Memòria Albert Cohen. Amb tants reconeixements, aquesta era la certificació del seu talent com escriptora.

I aquest darrer any ens arribat el llibre aquí comentat en el que curiosament torna a aparèixer Paul Morand, encara que en aquesta ocasió no com el centre de la narració com era el cas a Immortel, enfin, sinó com un més dels molts personatges que circulen per l’Hotel Meurice.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: