PAULINE OHREL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La verge, el nen i sant Josep.

La verge Maria i el nen Jesús de més a prop.

 

La cultura contemporània està plena de propostes diverses. Una de les mes originals és la de la francesa Pauline Ohrel.

Pauline anava per advocada però finalment la va atreure més la seva vocació artística i més concretament l’interès que li despertava l’escultura.

Treballa un munt de materials, encara que posem a l’encapçalament uns de filferro perquè segurament son els més curiosos dels que utilitza en ser menys freqüents, però també treballa la terra, la fusta, el guix… tot allò que pugui ser ennoblit per una forma suggerent.

No és ninguna nou arribada, ja fa prop de vint anys que s’hi dedica i en tot aquest temps la seva font d’inspiració ha sigut amplia: la humanitat.

En efecte, la condició humana, tant la seva essència com la seva aparença, la tensió espiritual, l’energia de les figures representades, allò que amaguen rere del gest.

Es tot un univers de gent en aparença sola, almenys dóna aquesta sensació. Siluetes de tota mena de personatges que li serveixen per explorar idees o situacions com absències, presències, desesperança, serenitat, solitud, aïllament… una diversa gamma de situacions i sentiments humans.

Això ho aconsegueix buscant la profunditat humana que hi ha en un gest, per exemple.

Es doncs la seva una escultura que captura la fugacitat de les actituds per explorar què pot haver més enllà. Es una escultura que s’obre a la imaginació de l’espectador perquè a Ohrel no li agrada l’escultura que tot allò que es pot entreveure o imaginar ja ho fa visible, massa evident.

Es cas de l’escultura de l’encapçalament: la sagrada família en una instal.lació que va fer a l’església de la Madeleine de Paris. Es filferro, sí, però no estan els personatges carregats d’humanitat?: el nen Jesús als braços de la seva mare allargant la mà cap al seu pare Sant Josep qui l’observa amb un posat de tendresa…

Les obres d’Ohrel es troben en col.leccions particulars i es poden veure en algunes galeries de París, Londres i Brusel.les.

En aquest vídeo en veiem unes quantes quan va decorar la parisenca església de la Madeleine -entre elles, la que comentàvem-:

 

Pauline Ohrel rodejada per les  escultures comentades.

La feina de creació per ella és un acte espontani que li pot arribar en qualsevol moment del dia. Quan necessita inspirar-se, deixa la seva família durant dies i a vegades setmanes, per fugir de la rutina i poder-se concentrar en la idea que ha de plasmar en una forma escultòrica.

El seu web és http://www.paulineohrel.net/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: