PENELOPE FITZGERALD. A LA DERIVA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Nenna James, una jove canadenca sense mitjans per llogar una vivenda al Londres de començament dels anys seixanta del segle passat, viu amb les seves dues filles en una barca ancorada en el Tàmesi. Està separada perquè el seu marit es nega a viure en aquestes condicions perquè ho considera una forma de vida poc apropiada i s’estima més viure sol en una habitació llogada.

Nenna i les seves filles comparteixen existència amb uns veïns que es troben, com elles, a la deriva: Willis, un artista que intenta vendre la decrèpita nau on viu tot i el seu pèssim estat; Richard, que viu a bord del Lord Jim amb la seva dona, Laura, o Maurice, qui ni tan sols protesta quan la seva barca comença a omplir-se d’objectes robats. Tots ells van a contracorrent en un espai en el que podria primar la senzillesa i la llibertat de la vida excèntrica. Tots ells formen, involuntàriament, una mena de família, es donen ajuda, cuiden els uns dels altres i eviten conèixer informació conflictiva dels demés.

Penelope Fitzgerald va ser una de les millors escriptores angleses del segle XX. La seva obra ha revifat quan Isabel Coixet es va basar en una de les seves novel.les per fer la pel.lícula La Llibreria.

Es per això que l’Editorial Impedimenta ha cregut oportú reeditar A la deriva, una obra que va guanyar el Booker Prize el 1979 amb una història basada en l’experiència personal de la pròpia autora que va suposar la seva consagració literària.

Per això, Fitzgerald vol retre homenatge amb aquest llibre a aquells que en els anys seixanta van emprendre una aventura personal, una nova forma de vida, però van acabar sent emportats pel corrent.

La Guerra havia comportat conseqüències desastroses pel Tàmesi que es va convertir en una cloaca dins de la ciutat de Londres. La fauna i la vegetació del riu va anar morint poc a poc per la contaminació i els bombardeigs. A partir dels anys seixanta es va començar una gran tasca de reconversió del riu cosa que va permetre canvis significatius no solament de caràcter ambiental sinó social doncs va oferir d’altres mitjans de vida per aquelles persones amb problemes de solvència econòmica.

Els personatges que habiten el moll de Battersea son un tipus de gent amant del mar que es neguen a viure a terra ferma perquè consideren que ninguna forma de vida pot ser millor que la que porten, però això els suposa tenir problemes familiars perquè no tots compateixen la seva opinió. Maurice, que accepta que el seu “company” ocasional tingui el petit vaixell ple d’objectes de contraband: o el cas de Nenna, qui sense mitjans per viure a terra s’instal.la al Grace amb l’esperança de què algun dia tornarà a viure amb el seu marit. I lluita per això, però el títol del llibre es significatiu i, Edward, el seu marit, es resisteix fins i tot a conèixer el lloc en el que viuen; l’últim intent de Nenna de reconciliar-se amb ell i arrossegar-lo a la barca no té èxit però serveix perquè ell conegui el Grace. Però Edward escolleix involuntàriament un mal moment per visitar el moll durant una terrible tempesta que fa que pràcticament tots els habitants de les cases flotants abandonin els vaixells per buscar aixopluc a terra ferma davant l’amenaça d’una destrucció absoluta.

No obstant, el final del llibre deixa un petit fil d’esperança. L’aparició de la seva germana i el marit d’aquesta sembla significar un nou futur per les tres dones de la barca, un nou començament a Canadà on el futur sembla més positiu que al Tàmesi encara que això sembli comportar no poder reconstruir el seu matrimoni.

Fitzgerald adorna A la deriva amb descripcions i narracions socials de l’època que ella va viure, aportant-nos no solament una bona obra literària sinó també informació sobre un context històric determinat que ella va conèixer molt bé.

 

 

Penelope Fitzgerald, de soltera Knox, va néixer a Lincoln, Anglaterra, el 1916. Era filla de l’editor Edmund Knox i neboda del teòleg i novel.lista Ronald Knox, del criptògraf Dilly Knox i de l’estudiós de la Bíblia Wilfred Knox.

Va ser educada en escoles de nivell d’Oxford. Durant la segona guerra mundial va treballar per la BBC. El 1941 es va casar amb Desmond Fitzgerald, un soldat irlandès amb el que va tenir tres fills. Durant alguns anys va viure en una casa flotant al Tàmesi.

Va ser una autor tardana perquè no va ser fins al 1975 que va publicar el primer llibre (tenia cinquanta-vuit anys) i es tractava d’una biografia del pintor prerafaelita Edward Burne-Jones. Seria dos anys després que publicaria la primera novel.la The golden child.

El 1978 va publicar La Llibreria amb la que va ser finalista del Booker Prize, premi que aconseguiria l’any següent amb la novel.la aquí ressenyada A la deriva.

Va morir a Londres l’any 2000 estant considerada com una de les millors escriptores angleses del segle XX.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: