PETER PAUL RUBENS. EL RAPTE DE LES FILLES DE LEUCIP

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El rapte de les filles de Leucip, per Rubens.

Primer pla de Càstor, Hilaïra i Pòl·lux.

Febe d’esquena. 

 

Peter Paul Rubens (1577 – 1640) va ser el màxim exponent barroc de la pintura flamenca.

Moviment, color, sensualitat, són elements que apareixen en el seus quadres, siguin de temàtica religiosa, mitològica o històrica.

Regentava un taller molt actiu: es calcula que va arribar a produir uns tres mil quadres, una barbaritat.

Era un home erudit i polifacètic doncs dominava diversos idiomes i va arribar a exercir com diplomàtic.

Es en les obres de temàtica mitològica on millor manifesta la seva vitalitat compositiva creant uns quadres plens de color, moviment i formes exuberants.

La mitologia va oferir al pintor una inacabable varietat d’escenes i situacions a través de les quals deixaria constància del seu amor per les figures femenines caracteritzades per les carns no escasses i per unes figures masculines vigoroses.

En El rapte de les filles de Leucip  que va pintar l’any 1618, la mitologia ofereix a Rubens l’escena violenta que encaixa amb el seu estil compositiu: el rapte de Hilaïra i Febe, les filles de Leucip, el rei de Messènia, a mans de Càstor i Pòl·lux, els anomenats Dioscurs, els fills bessons de Zeus i Leda.

Tot i l’agressivitat del moment representat, la història acabarà bé: la presència de Cupido trencaria la resistència de les princeses per donar pas a l’enamorament i al matrimoni modèlic.

Però l’artista se centra en l’instant del rapte perquè li permet compondre un grup de moviment desbordant, tant en les dones que lluiten per escapar com en els homes que les agafen amb els seus braços poderosos, però també pels cavalls dels Dioscurs que descriuen escorços molt forçats.

A més, hi trobem una característica composició en diagonal que dinamitza l’escena, calculada i equilibrada, i aprofundeix en el dramatisme. El moviment, ascendent i en diagonal, construït per masses de color, és ja d’un dinamisme típicament barroc. Els colors són càlids i llampants. Una síntesi de l’estil vital de Rubens.

En quant als personatges, el que es troba muntat a cavall i amb armadura és Càstor, qui és precisament domador de cavalls. Òbviament, l’altre home que veiem és Pòl·lux que és púgil i es mostra amb el tronc nu.

Pel que fa a les princeses, la que li veiem la cara és Hilaïra, mentre que Febe és la que es troba d’esquena.

Segons la mitologia, les dues parelles estables que en van sortir van ser Càstor amb Hilaïra i Pòl·lux amb Febe.

L’obra pertany a la col·lecció de l’Alte Pinakothek de Munic.

 

Peter Paul Rubens va ser el màxim exponent barroc de la pintura flamenca.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: