PICASSO, LA MIRADA DEL FOTÒGRAF

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Picasso a Vallauris, per Robert Doisneau.

Picasso i Françoise Gilot, per Robert Capa.

Nu al seu taller del carrer de la Boétie, Paris. per Picasso.

Picasso amb l’objecte surreralista Jamais, d’Oscar Domínguez, a Paris, per Nick de Morgoli.

Picasso dibuixant un toro amb un llapis lluminós, per Gjon Mili.

Objectes de Picasso al seu taller de Mouguins, per Lucien Clergue.

 

Està tenint lloc al Museu Picasso una exposició que ens mostra la riquesa pluridisciplinària de l’obra picassiana des de quan ell juga a ser reporter durant un estiu fins a la utilització de la seva imatge com a icona, passant per l’autoretrat inspirat. Es un passeig per la relació que va mantenir amb la càmera com artista o com model. El títol de la mostra és Picasso, la mirada del fotògraf.

L’exposició es nodreix de la col.lecció del Museu Picasso de Paris complementada amb les millors instantànies dels arxius del museu de Barcelona. Es poden veure també fotos que provenen de col.leccions privades.

Així, al llarg de la mostra podem veure a l’artista etnòleg a l’Horta de Sant Joan, fent fotomuntatges i col.laboracions amb altres fotògrafs i al model i actor del seu propi personatge, faceta que certament dominava, coneixia el gest, sabia vendre’s davant la càmera.

En les sales les fotografies entren en diàleg amb dibuixos, escultures i pintures que apareixen en les pròpies instantànies.

Passarem pels seus tallers de París, després el seu trasllat a Montroug quan coneix a Olga Khokhlova el 1917 amb els Ballets Russos, posteriorment vindran els tallers d’entreguerres, entre ells el burgès de la Rue de la Boétie on va ser pres el doble retrat inèdit de Picasso amb el seu fill Paulo.

A la mateixa sala dialoguen les fotografies de Boris Kochno amb el bust de dona monumental que Picasso va realitzar en el seu taller de Boisgeloup a Normandia.

Separar-se d’Olga i conèixer el 1936 a la fotògrafa surrealista Dora Maar va propiciar el trasllat a unes golfes del carrer des Grands Augustins en les que passaria els anys de l’ocupació nazi de França i on va crear en sis setmanes i en precàries condicions el Gernica.

Precisament, amb una càmera de format mitjà Dora Maar va realitzar un reportatge exclusiu de l’execució del quadre i va col.laborar amb Picasso en la sèrie Dones plorant amb tècniques i suports tan variats com el gravat en coure, el negatiu flexibles gravat i la placa de vidre pintada.

A la part final, les fotografies son testimoni dels tallers del sud francès (Antibes, Vallauris, La Californie, el castell de Vauvenargues i Mougins), així com l’última col.laboració de Picasso amb un fotògraf, André Villers el 1953 amb qui va fer vàries obres a quatre mans.

Aquesta exposició és una magnífica oportunitat per ampliar els nostres coneixements sobre la vida i obra del pintor malagueny i ens trobarem, a més, amb imatges icòniques com la de Picasso vestit amb una camiseta de ratlles marineres amb la que hem obert aquesta crònica.

Fins al 24 de setembre.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: