PIERRE JULIEN. AMALTEA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La gruta d’Amaltea i la cabra, al castell de Rambouillet.

De més a prop.

L’escultura al Museu del Louvre.

Vista lateral.

Des de l’altre lateral la noia sembla mirar per la finestra del Louvre.

 

Pierre Julien (1731 – 1804) va ser un dels grans escultors francesos del període neoclàssic.

Després d’un aprenentatge a Puy, va assistir a l’escola de dibuix de Lió i posteriorment va entrar al taller de Guillaume Coustou.

El 1765 va obtenir el seu primer reconeixement: el premi Roma i, tres anys després va entrar com pensionista a l’Acadèmia de França de la capital italiana on s’hi va estar durant cinc anys i on va coincidir amb Boucher.

Quan va tornar a França, va ingressar a l’Acadèmia Reial de pintura i escultura on va presentar la que segurament és la seva obra més famosa, Gladiador morint, de la que ja hem parlat aquí.

L’escultura que avui veiem és coneguda com La noia de la cabra, encara que aquest és el títol que llueix quan es troba al Museu del Louvre, perquè la institució parisenca la té cedida en préstec al castell de Rambouillet on es coneguda com Amaltea i la cabra de Zeus. Ara expliquem per què:

Aquest castell situat a pocs kilòmetres del sud-oest de Paris, s’havia convertit en residència reial el 1783 per decisió de Lluís XVI. Una part de l’immoble es va pensar específicament per espai per la reina Maria Antonieta a qui, influenciada per les idees d’alguns pensadors de l’època que eren crítics amb la vida urbana, li agradava tot allò que tingués vinculació amb la natura. Es evident que tractant-se d’una reina, certes preocupacions eren bastant relatives, però com que no s’estaven de res, Lluís XVI va recórrer als millors artistes per adequar l’espai: Hubert Robert va dirigir tot el projecte; al seu costat va treballar l’arquitecte Jacques-Jean Thévenin, el nostre escultor Pierre Julien, el pintor Piat-Joseph Sauvage i l’ebenista George Jacob. I a la Fàbrica de Sèvres es van encarregar magnífics articles de porcellana. Molt influenciats per l’art clàssic al que s’havien familiaritzat durant la seva formació a Itàlia o Grècia, aquest grup d’artistes van construir per Maria Antonieta un autèntic temple dedicat a la llet.

El lloc és ben curiós perquè dins d’una estança del castell-palau es fa una recreació d’un mite grec: la deessa Rea, en veure que el seu espòs Cronos anava devorant tots els seus fills conforme naixien, va decidir amagar el seu últim fill, Zeus, a la muntanya Ida, situada a l’illa de Creta. Allí, en una gruta, el va recollir per cuidar-lo la nimfa Amaltea; les abelles destil·laven pel nen la mel més dolça i, detall important que té a veure amb l’escultura, les cabres l’alimentaven amb llet.

Aquest és el motiu pel qual una escultura de la nimfa i la cabra dins d’una gruta presideix l’estança. Una visió certament sorprenent pel saló d’un palau, però és el que dona sentit a aquesta lleteria del castell de Rambouillet.

Per extensió, alguns consideren Amaltea la deessa de la llet, si bé què hi ha algunes versions del mite que diuen que Amaltea era la cabra.

El conjunt escultòric de Pierre Julien prioritza la versió de la nimfa Amaltea.

En aquest article aportem tant imatges de l’obra situada al castell de Rambouillet com de l’obra situada al Museu del Louvre on, en estar descontextualitzada, és coneguda com dèiem al començament, com La noia de la cabra.

I per saber més de Pierre Julien cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: