PIERRE LEMAITRE. RECURSOS INHUMANOS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

El que fora un molt ben pagat director de recursos humans, Alain Delambre de 57 anys d’edat, ha perdut tota esperança de trobar feina i se sent cada vegada més marginat. Quan una empresa de selecció de personal considera la seva candidatura, està disposat a tot per tal d’aconseguir el lloc de treball i recuperar la dignitat, des de mentir a la seva dona fins a demanar diners a la seva filla per poder participar en la prova final del procés de selecció: un simulacre de presa d’hostatges. No obstant, la ràbia acumulada en anys de greuges no té límits i el joc de rol pot esdevenir un macabre joc de mort. 

Aquest és el punyent tema que ens planteja Pierre Lemaitre en la novel.la que ens acaba d’arribar traduïda Recursos inhumanos. L’escriptor parisenc continua sorprenent-nos amb propostes absolutament diferents en cada llibre que escriu i és que la seva capacitat per fabular no sembla tenir límits, i és que sens dubte és un dels millors novel.listes francesos del moment.

Ara ens planteja un tema que malauradament és universal i més en moments de crisi: l’atur. Va publicar el llibre al seu país el 2010 narrant la història d’un ex director de recursos humans que com que ja portava quatre anys sense feina, es va veure obligat a participar en un estrany procés de selecció que incloïa una simulació de la comentada presa d’hostatges. De fet, el llibre està inspirat en un fet real que havia passat a l’empresa France Télévisions Publicité que va realitzar un joc de rol similar amb els seus empleats i el resultat va ser desastrós. També ho serà en aquesta ficció en la que veurem com en realitat el lloc de feina no serà per ell perquè el que Alain no sap és que l’empresa ja ha arribat prèviament a un acord amb una dona jove perquè ocupi aquest lloc de treball. La història de Lemaitre va lluny i es pregunta per la dignitat humana.

Se’ns presenta una visió molt afilada del món dels aturats i de com l’atur pot afectar la psicologia de les persones i conduir-les a uns límits que difícilment es podien imaginar.

Amb destresa narrativa i magnetisme literari, Lemaitre ens ofereix un trepidant  i a vegades també incòmode thriller laboral. Utilitza humor, cruesa i un gran realisme per explorar el cantó més immoral del món empresarial i el nostre deshumanitzat present i ens ofereix una sorprenent imatge dels efectes perversos que l’atur pot arribar a tenir en qualsevol de nosaltres.

L’obra va guanyar el Premi de Novel.la Negra Europea i el SNCF de la mateixa categoria.

Lemaitre va comentar Recursos inhumanos -i d’altres temes- en aquesta entrevista que li han fet a Xile:

 

 

 

Escriptor i guionista nascut a París el 1951, Pierre Lemaitre va estudiar psicologia i va crear una empresa de formació pedagògica, i ha impartit classes de literatura.

Es escriptor tardà: al 2006, amb cinquanta-cinc anys va guanyar el premi a la primera novel.la al festival de Cognac amb Irène, un llibre en el que va presentar a Camille Verhoeven, el que seria protagonista d’una sèrie policíaca que inclouria també Alex (2011), Rosy & John (2011) i Camille (2012). A aquella primera obra i a aquell primer guardó el van seguir molts d’altres fins a arribar al Premi Goncourt el 2013, el Premi Roman France Télévisions, el Premi dels Llibreters de Nancy-Le Point, el premi a la millor novel.la francesa del 2013 de la revista Lire i el premi a la millor novel.la de l’any segons els llibreters francesos en la revista Livres Hebdo per Nos vemos allá arriba.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: