PIETRO CANONICA. PUDORE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Pudore, de Pietro Canonica.

Vista lateral.

Des de l’angle invers.

 

Pietro Canonica (1869 – 1959) va ser un artista torinès polifacètic perquè va practicar l’escultura, la música -compositor d’òperes- i l’escenografia (a part de dedicar-se a la política).

Va començar a tocar temes artístics aviat sent deixeble de l’escultor Odoardo Tabacchi i amb disset anys va guanyar el seu primer premi destacant pel seu estil realista.

Encara que es distingeix pel realisme, també va rebre influències romàntiques i fins i tot renaixentistes. No és d’aquells que es van decantar més clarament cap als moviments avantguardistes del segle XX. Va fer alguns canvis després de la segona guerra mundial però per dedicar-se més a l’art religiós.

En l’àrea de Torí va ser famós pels seus monuments civils i després religiosos, però no sols va ser conegut a la seva terra perquè va participar en importants exposicions fora d’Itàlia com a París, Londres, Mònaco, Berlín, Sant Petersburg o Brusel.les, cosa que li va donar reconeixement internacional, així li van arribar encàrrecs de l’aristocràcia europea de fa un segle realitzant retrats i treballs commemoratius.

Va compaginar la seva activitat professional amb la docent sent professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia i a la de Roma.

Al 1937 va obtenir la concessió de la Villa Borghese per renovar-la. La Villa era un edifici del segle XVI que pertanyia a l’Ajuntament de Roma que l’havia utilitzat per oficines administratives fins que va patir un incendi el 1919. Com compensació a la promesa de donar les seves obres d’art a la ciutat, se li va permetre utilitzar l’edifici per viure-hi i muntar el seu estudi. Des del 1961 la Villa és un museu dedicat a la memòria de Canonica on s’exhibeixen estudis. models i treballs originals de l’artista. La seva esposa va donar el mobiliari i les pintures de la part que utilitzaven com vivenda a l’ens local.

Un exemple de la seva tècnica és l’obra feta el 1893 titulada Pudore.

Es tracta d’un treballat nu femení fet en marbre de Carrara que representa una dona intentant amagar-se de la seva nuesa. Es com si algú l’hagués vist i ella en un acte reflex intenta protegir almenys la seva identitat tractant d’amagar la cara.

Es una dona pudorosa de la seva nuesa i això és una novetat per una obra escultòrica doncs normalment la representació del cos humà nu té a veure amb la voluntat de no contextualitzar-lo en una època determinada, té sentit d’atemporalitat, però aquí el que es busca és un sentit al.legòric. Es una representació idealitzada d’algú que denota certa vulnerabilitat.

Realment es tracta d’una escultura peculiar perquè no encaixa ni l’estil ni el posat amb les obres que es feien en aquella època.

El 1920 Canonica en va fer una segona versió.

Qui vulgui veure l’original d’aquest Podore haurà de viatjar a Roma doncs es troba exposat a l’esmentada Villa Borghese.

 

Pietro Canonica va ser nomenat senador vitalici per les seves remarcables realitzacions artístiques.

El web del seu museu és http://www.museocanonica.it/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: