PIG, DE MICHAEL SARNOSKI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Un dels ganxos publicitaris de la pel·lícula Pig és el seu protagonista, Nicolas Cage.

L’artista californià, guanyador d’un oscar i nebot de Francis Ford Coppola, el seu descobridor, va esdevenir un dels actors més elogiats durant les dècades dels vuitanta i noranta. Després, la seva carrera va anar a menys. Però ara torna amb força amb una actuació més continguda i sòbria, una de les més intimistes de la seva filmografia encarnant un home que des de fa quinze anys viu allunyat del món, habitant una precària cabana de fusta en mig del bosc d’Oregon.

El director de Pig, el debutant Michael Sarnoski, al començament sembla que vulgui coquetejar una mica amb les pel·lícules d’acció que van fer famós a Cage, però acaba situant-se en un altre tipus del films que l’actor també ha fet, drames de cine indie. Així, coneixem Rob, l’home que viu en la cabana solitària, no lluny de la ciutat de Portland. Té una única companyia que a més, és el seu mitjà de vida: una porca que té una gran capacitat per descobrir on s’amaguen les trufes en mig del bosc.

El contacte de Rob amb el món és Amir, qui li compra les trufes i les comercialitza en restaurants de Portland. El conflicte comença una nit quan algú entra amb violència a la cabana i s’emporta la porca.

Recordant alguns dels personatges interpretats per Nicolas Cage, podríem pensar que som a l’inici d’una narració violenta, però el cert és que es produeix un gir inesperat en la pel·lícula cap a un altre to. Això si, podrem conèixer un inesperat submón criminal dels restaurants de Portland.

El film és més aviat una història de trauma i dolor d’un home que es va voler aïllar del món en el que vivia i treballava, i que ara es veu obligat a tornar a ell amb tot el menyspreu que li genera. Anirem veient què és el que va portar a Rob a viure com viu, coneixerem les coses que l’uneixen a Amir -qui també té els seus problemes amagats- i al mateix temps veurem com és la relació amb el fals món de l’alta cuina urbana que tant menysprea.

I aquest no és un tema qualsevol sinó que obeeix a una realitat: cada vegada hi ha més pressió sobre els agricultors de trufes que han de defensar-se dels rivals i dels segrestadors de gossos i porcs detectors de trufes, com és el cas de la pel·lícula.

Heus aquí doncs el tema que va inspirar aquest film de Sarnoski qui li ha sabut donar una narració austera realitzant una delicada faula sobre assumptes com la pèrdua, el dolor i l’amistat. Es un viatge existencial d’una persona que ha fugit del món perquè no es veia amb cor de poder-se enfrontar a pressions i angoixes, però en el seu aïllament no té altra que haver de conviure amb els seus fantasmes.

Pig ha guanyat el premi al Millor Guió en els Independent Spirit Awards i el de Millor Direcció Novell a la gala de l’Associació de Crítics de Chicago. Té pinta que al jove cineasta Michael Sarnoski caldrà seguir-lo.

 

Pig ha sigut el primer llargmetratge dirigit per Michael Sarnoski. També n’és coguionista.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: