PINTURA: EDWARD HOPPER. EL SOL DEL MATÍ

Morning Sun, 1952 by Edward Hopper

Edward Hopper (1882-1967) va ser un famós pintor nord-americà, cèlebre sobre tot pels seus retrats de la soledat en la vida nord-americana contemporània.

Amb divuit anys va entrar a la New York School of Art. En aquest institut va coincidir amb d’altres futurs protagonistes de l’art del seu país sobre tot de mitjan del segle XX.

El 1906 va viatjar a Europa per primera vegada. A París experimentaria amb un llenguatge formal pròxim als impressionistes. Després, al 1907 va anar a Londres, Berlín i Brussel.les.

El que seria l’estil inconfusible de Hopper va començar a forjar-se el 1909 quan va està residint a París per segona vegada.

Finalment va tornar al Estats Units per quedar-s’hi la resta de la seva vida. En aquells moments Hopper va abandonar les nostàlgies europees que l’havien influït fins llavors i va començar a elaborar temes en relació amb la vida quotidiana nord-americana. Eren temes que representava en imatges urbanes de Nova York i a vegades també de la costa de Nova Anglaterra.

El 1918 es va convertir en un dels primers integrants del Whitney Studio Club, en aquell moment el centre més dinàmic per artistes independents com ell.

Posteriorment, l’èxit aconseguit amb una exposició d’aquarel.les (1923) i una altra de lenços (1924) van fer d’ell un autor de referència dels pintors realistes que representaven escenes del dia a dia del seu país.

A través d’un fort realisme pinta imatges urbanes o rurals immerses en el silenci, en espais que semblen reals i metafísics alhora, aconseguint projectar en l’espectador sensació d’allunyament del tema i de l’ambient en el que està immers a través d’una esmerada composició geomètrica del quadre, i per un sofisticat joc de llums, fredes, tallants i volgudament artificials. Les escenes acostumen a aparèixer desertes o amb poques figures humanes, i quan n’hi ha més d’una, allò que vol subratllar és l’alienació, la impossibilitat de comunicació que aguditza la sensació de soledat.

I un dels quadres més famosos que recullen bona part d’aquests elements característiques és el Sol del matí que va pintar el 1952.

Hi ha un sol personatge, una dona sobre un llit mirant per la finestra. S’ha fet un monyo al cap i deixa que els braços descansin sobre les cames que té una mica recollides. Es una escena que reflecteix l’experiència de l’aïllament humà en una ciutat moderna. El personatge -que és l’esposa del pintor- està banyat pel sol que entra per la finestra i té un posat de total passivitat mentre sembla perdut en els seus pensaments.

Es veu l’ull dret de la dona que no sembla mirar a ningun lloc especialment sinó que la vista sembla tant perduda com els seus pensaments, tractant així Hopper d’emfatitzar la seva soledat.

La paret totalment nua i l’elevació de l’habitació sobre el nivell del carrer també suggereixen la desolació i solitud de la impersonal vida urbana.

Ja es veu que la llum -element important en l’obra de Hopper-  juga aquí el seu paper. De fet, aquest artista va declarar que el que més l’interessava de la pintura era poder reflectir la llum, que gairebé pintava amb aquesta finalitat, poder-la representar.

Qui vulgui veure l’original del quadre haurà de viatjar als Estats Units doncs es troba exposat al Museu d’Art de Columbus.

Però si no podeu viatjar fins a Columbus, podeu veure el quadre a pantalla completa clicant aquí.

En aquest vídeo trobem un bon recull d’obres de l’artista:

Edward Hopper, pintor de llums, solituds i silencis.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: