PINTURA: EL PETÓ FURTIU, DE FRAGONARD

El petó furtiu, de Fragonard.

Detall del treball pictòric de la roba.

Jean-Honoré Fragonard va ser un pintor francès de l’època rococó.

Lluïa un estil exuberant representant escenes hedonistes i era un dels artistes més prolífics de la seva època: més de 550 pintures, sense comptar dibuixos i aiguaforts.

Va ser molt popular la seva pintura de gènere que ens transporta a una atmosfera d’intimitat i relax.

Va fer des de retrats fins a escenes familiars, passant pels paisatges o les escenes galants, tractant temes mitològics i històrics. Era un narrador lliure, pagà i lúdic, amb tocs d’artista italià però sense perdre mai el seu lògic esperit francès.

Dins d’aquesta atmosfera d’intimitat, es troba un dels seus quadres més famosos: El petó furtiu que va realitzar cap al 1790 en uns anys en els que va fer una sèrie dedicada als petons perquè resultava un tema agradable a la vista i de moda en aquell moment.

Fragonard hi representa a una jove sorpresa per un admirador que la besa en un gabinet, una sala íntima en les grans cases d’aquell temps. En primer terme, tenim als dos protagonistes del petó i rere una porta entreoberta es poden veure diverses dones alienes a la sorprenent visita que té la noia.

L’artista francès havia estat estudiant als pintors holandesos del segle XVII i la seva influència es deixa sentir en el conjunt de la representació: la superfície llisa, el tipus de pinzellada que utilitza per reflectir els detalls d’una manera tant precisa, recorden la manera de fer dels neerlandesos. Representa amb molta cura la textura i el material del que està fet cada objecte pintat.

El tema en sí mateix ja és agradable, una divertida escena agafada de l’espontaneïtat de la vida amb aquesta gràcia i lleugeresa en els moviments dels dos protagonistes que es tan típica de l’art francès d’aquell temps. A través del gest expressiu, de la roba que està representada amb vigor, Fragonard aconsegueix capturar un moviment animat, fugaç, viu, com és un sí mateix un petó furtiu. Es un quadre clarament rococó però que també agafa les tendències realistes de la segona part del segle XVIII.

Una última curiositat: Fragonard no va treballar sol en aquest quadre: Marguerite Gérard, la seva alumna i cunyada el va ajudar en la realització.

Qui vulgui veure el quadre en directe haurà de viatjar fins a Rússia doncs es troba exposat al Meseu de l’Ermitage a San Petersburg.

Per veure’l a pantalla completa cliqueu aquí.

Aquest era Fragonard, un dels grans pintors rococó francesos. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: