EL RAPTE DE PERSÈFONE, DE RUBENS

Resultado de imagen de rubens el rapto de perséfone el prado

Peter Paul Rubens és un dels grans pintors de l’escola flamenca del barroc. Es a més, un dels artistes més prolífics doncs es guarden d’ell unes 1.500 obres, xifra certament marejant i que és només explicable per la col.laboració dels membres del seu taller.

Té un estil ple de sensualitat, color i moviment que va plasmar en diversos gèneres com la pintura històrica, la mitològica, la religiosa, la retratista, paisatgista…

Molts d’aquests elements identificadors del seu estil es posen de manifest en un quadre que representa l’episodi mitològic de El rapte de Persèfone que va realitzar el 1637.

Segons explica la mitologia, Persèfone -filla de Ceres, deessa de la terra- era una bonica nimfa de la que es va enamorar Plutó, el déu dels inferns, un dia que va sortir d’ells. Quan la va veure, va quedar atrapat pels seus encants i va decidir raptar-la. En escoltar el crits demanant ajuda de la nimfa, Atenea, Venus i Diana van venir a socorre-la però no van poder evitar que Plutó se l’emportés en un carro.

Rubens ens relata el moment més dramàtic de l’episodi en el que apreciem l’escorç de Persèfone intentar inútilment escapolir-se del seu raptor, mentre que el posat de Plutó és de total tensió en subjectar la jove mentre els amorets atien els cavalls que tiren del carruatge que portarà la inesperada parella fins l’Hades, el país de l’infern. El detall dels amorets portant les regnes del carro és indicatiu: el rapte fructificarà en amor.

Sens dubte, la composició destaca pel moviment i dramatisme que desprèn. Veiem les expressions de les dones que no poden fer res per evitar el rapte. La varietat de postures dels personatge ajuda a donar aquesta sensació de moviment.

Totes les figures es troben en primer pla com si la composició fos la d’un fris clàssic i denota l’interès que l’artista posava en els volums. Les llums que utilitza serveixen per augmentar el dramatisme de l’escena i reforçar la brillantor dels colors aplicant pinzellades llargues.

També hi destaca la riquesa de les teles i el cànon de bellesa femení de l’època de Rubens que ja veiem que no té massa a veure amb l’actual.

L’obra estava destinada a decorar un pavelló de caça de Felip IV anomenat La torre de la Parada.

Qui vulgui veure l’original de l’obra haurà de viatjar fins a Madrid doncs es troba exposada al Museo del Prado.

Però si no us podeu desplaçar, almenys  podeu veure el quadre a pantalla completa per no perdre detall clicant aquí.

Així era Rubens (autoretrat).

Aquest mestre d’Anvers, considerat l’artista flamenc barroc per excel.lència, a més de ser pintor i dibuixant, era diplomàtic. Els seus llargs viatges al servei de reis i prínceps per les corts d’Espanya i Itàlia li van permetre entrar en contacte amb el millor de la pintura, escultura i literatura renaixentista i li van possibilitar conèixer dos dels més il.lustres pintors de l’època: Caravaggio i Valázquez

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: