pintura: John William Waterhouse. LA CAIXA DE PANDORA

Resultado de imagen

La caixa de Pandora, de Waterhouse.

John William Waterhouse era fill de dos pintors (William i Isabella Waterhouse). No és d’estranyar que John acabés sent també pintor, un dels anglesos més famosos a cavall entre els segles XIX i XX.

Va néixer quan els seus pares, per motius professionals, estaven residint a Roma, això va ser a l’any 1849. Cinc anys després els Waterhouse van tornar a Anglaterra i es van instal.lar a Londres, en una casa de nova construcció just al costat del Victoria and Albert Museum que s’acabava d’inaugurar. Aquest és un motiu més perquè el jove William estigués influenciat per la pintura.

I així va succeir, arribant a ser amb el temps un prestigiós artista i a estar relacionat amb la Germandat Prerafaelita d’Anglaterra. Aquest era un corrent artístic format per un conjunt de pintors, poetes i crítics anglesos fundat l’any 1848. La intenció de la Germandat era aconseguir una reforma de l’art refusant el corrent manierista perquè el consideraven una aproximació massa mecanicista adoptada pels artistes seguidors de Rafael i Miquel Àngel.

Dins d’aquest corrent, Waterhouse es va fer famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.

Per continuar amb els seus vincles amb l’art, fins i tot a nivell personal, Waterhouse es va casar amb la filla d’un professor d’art.

Al 1895 va ser elegit acadèmic i va ensenyar a l’Escola d’Art St. John’s Wood i va arribar a formar part del Consell de la Royal Academy.

Justament l’any següent va fer el quadre que aquí ressenyem: La caixa de Pandora.

Es basa en el mite de la que segons la Grècia clàssica va ser la primera dona. Recordem-ho:

Prometeu, el tità que va passar a la història com l’amic dels homes, va idear un pla perquè quan els homes sacrifiquessin als déus, només els reservessin els ossos i poguessin quedar-se amb la carn. Zeus es va assabentar i com que evidentment això no li va fer ninguna gràcia, com càstig va negar el foc als homes, però Prometeu el va robar i ens el va restituir.

Llavors, Zeus en venjança, va ordenar que es modelés una imatge en argila amb figura d’encantadora donzella, la primera dona, semblant en bellesa als immortals. Afrodita li va atorgar la gràcia i la sensualitat, Atenea li va concedir el domini de les arts… però Hermes es va encarregar de sembrar en el seu ànim la seducció i la inconstància. La idea era configurar un mal que resultés atractiu als homes per la seva desgràcia.

Zeus la va batejar com Pandora i la va presentar al germà de Prometeu, Epimeteu, amb qui es casaria. Com regal de bodes Pandora va rebre una gerra -encara que moltes vegades se l’ha representat com caixa o fins i tot com un cofre com el el cas de la pintura de Waterhouse- amb les instruccions de no obrir-lo sota ningun pretext.

Com que els déus, expressament, havien atorgat a Pandora una gran curiositat, no va trigar en obrir la caixa -o gerro- perquè volia veure que hi havia a dins. En obrir-la, es van començar a escapar tots els mals del món: la malaltia, la pobresa… Quan la va tancar ja només quedava a dintre l’esperit de l’esperança. Es per això que encara avui diem que “l’esperança és l’última cosa que es perd”.

Precisament és aquest el moment que Waterhouse reflecteix en el seu quadre. La caixa no deixa de ser un regal de bodes celestial per Pandora i ella és curiosa; així que, per què no obrir-la? Ella mira el que pot haver-hi i mentre té la tapa entreoberta, ja s’escapen els mals en forma d’un fum gairebé imperceptible que s’acabarà escampant per tot el món.

Resultado de imagen

Aquest era John William Waterhouse a qui veiem treballant al seu taller acompanyat del seu gos. Per saber més d’ell premeu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: