PINTURA: LA DAMA D’ERMINI, DE EL GRECO
Aquesta que veiem és realment una pintura misteriosa. Se la coneix com La dama d’ermini, encara que el que porta a sobre és linx. Se l’atribueix a El Greco però amb discussions.
Es el retrat d’una dona de mirada penetrant i misteriosa, fins i tot un punt seductorament desafiant, cosa que no era molt habitual a la pintura del segle XVI doncs no es considerava apropiat que una dama establís contacte visual directe amb l’hipotètic espectador de l’obra. Coses d’aquella època.
Tradicionalment, la pintura és considerada com un retrat de Jerónima de las Cuevas, amant del pintor. De la relació de la parella naixeria Jorge Manuel, l’únic fill que va tenir l’artista de Creta.
Però també hi ha dubtes sobre si la dona retratada era Jerónima. No existeix documentació que pugui afirmar que es tractava de la seva amant. Així que a falta de documentació històrica, ens quedarem amb una llegenda que circula per Toledo, la ciutat on El Greco va viure bona part de la seva vida i on va morir, i on va pintar el quadre.
Aquesta llegenda diu que el nostre pintor treballava dia rere dia per donar forma a un retrat encarregat por Don Diego de las Cuevas, un noble de la ciutat, que freqüentment el visitava, per posar, acompanyat de la seva filla, Doña Jerónima que observava amb atenció tots els estris que el mestre grec tenia al taller, i es va fixar especialment en un recipient que destacava sobre la resta pel seu color verdós i elegant forma que, a més, tenia lligat un pergamí d’estranys caràcters.
El pintor es va fixar en la curiositat de la noia i il.lusionat per poder parlar amb ella li va explicar que aquell rar recipient l’havia trobat per casualitat entre diversos estris que hi havia en un dels soterranis de la casa i que va poder esbrinar que contenia un elixir màgic d’un poder tal, que si un home i una dona respiraven el seu perfum, quedaven enamorats per sempre.
Quan es va acabar la sessió de pintura i s’acomiadaven al pati, Jerónima va trobar a faltar un mocador que portava i acompanyada de El Greco va tornar a l’estudi i, per casualitat, va ensopegar fent que el recipient verd caigués a terra i es trenqués. Instantàniament un intens aroma va perfumar tota l’habitació. I amb el temps Deménico i Jorónima s’enamorarien.
Van començar a trobar-se furtivament fins que El Greco va decidir demanar la mà de la noia al seu pare. Don Diego es va negar rotundament perquè ja havia buscat marit (un altre noble de la ciutat) per la filla i va advertir a Jerónima que si intentava casar-se amb un pobre pintor, a sobre estranger, la tancaria en un convent.
El cert és que no van fer cas de les amenaces de Don Diego i es van continuar veient fins que va passar el que havia de passar: a la noia la van tancar en un convent.
Després d’un any algú va picar a la porta de la casa del pintor: havien deixat a terra una cistella amb un nadó i una nota en la que Jerónima deia a Doménico que cuidés del nen perquè era el fill que havia nascut de la relació mantinguda. Era la seva última voluntat abans de morir al convent.
El Greco, enfonsat, va agafar el nadó i amb la mà que li quedava lliure va prendre un pinzell i va motejar de negre el mantell del retrat que estava pintant de la seva estimada.
Bé, tot això és el que expliquen per Toledo. La realitat es que no hi ha evidències que permetin demostrar aquesta història. A més, ja s’ha dit que alguns dubten fins i tot de que l’autor de la pintura sigui El Greco i de que la noia retratada fos la seva amant.
En qualsevol cas, ara tenim la oportunitat de veure l’original de l’obra a Espanya, a Toledo, esclar, dins de la celebració que en aquella ciutat està tenint lloc per la commemoració del quart centenari de la mort del pintor. Es una esplèndida ocasió per veure aquesta pintura perquè quan acabin les celebracions tornarà al lloc on habitualment hi és: la Pollok House de Glasgow, a Escòcia.
El Greco (autoretrat de quan tenia uns cinquanta-cinc anys). Va ser un artista total: pintor, escultor i arquitecte.
Per saber més d’ell cliqueu aquí.