PINTURA: L’AIGUADER DE SEVILLA, DE VELÁZQUEZ

El pintor sevillà Diego Velázquez (1599-1660) va ser un artista barroc que ha estat considerat com un dels màxims exponents de pintura espanyola.

Als 24 anys es va traslladar a Madrid on va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys després va ser promocionat a pintor de cambra que era el càrrec més important entre els pintors de la cort. I a aquesta tasca es va dedicar la resta de la seva vida. La seva feina consistia a pintar retrats del rei i de la seva familia així com altres quadres destinats a decorar les mansions reials.

La seva presència a la cort li va permetre estudiar la col.lecció reial de pintura que, junt amb l’aprenentatge adquirit al seu primer viatge a Itàlia on va conèixer tan la pintura antiga com la que es feia al seu temps, van influenciar el seu estil, fent-lo d’una gran lluminositat, amb pinzellades ràpides i soltes. S’ha de dir que a Itàlia havia pogut estudiar també les obres mestres del Renaixement i l’educación pictòrica que va assolir el sevillà era la més àmplia que un pintor espanyol havia tingut fins a aquell moment.

No obstant, L’aiguader de Sevilla, el quadre que avui comentem, no correspon encara al seu estil més conegut encara que ja demostra alguns dels trets de la seva pintura.

L’obra és una de les millors realitzades per Velázquez abans del seu trasllat a Madrid l’any 1623 quan tenia vint-i-quatre anys. Es pot apreciar com encara manté la tècnica del clarobscur, il·luminant una zona del quadre amb un focus de llum des de la part esquerra i enfosquint la resta de la tela.

Es pot veure com ja en aquella època Velázquez donava una gran importància al realisme de les imatges. Així, destaca la qualitat dels objectes representats al quadre; el tractament que Velázquez fa del vidre o de la ceràmica són magnífics, així com el detallisme hiperrealista que es pot observar a l’obra, com per exemple les gotes d’aigua que rellisquen pel càntir o  la copa de vidre, on es veu una figa per donar gust a l’aigua, o els cops del gerro de l’esquerra.

Possiblement sigui l’obra mestra de l’etapa sevillana que va realitzar cap a l’any 1620.

Apareixen dues figures en primer pla, un aiguader i un nen, i al fons un home bevent en un gerro, cosa que suggereix que podria representar les tres edats de l’home. Així, l’aiguader, qui és un ancià, està oferint una copa amb aigua al noi jove. Aquesta copa representaria el coneixement. Mentrestant, al fons de l’escena, l’home que apareix bevent, està adquirint aquests coneixements.

El quadre va pertànyer als reis espanyols fins que l’any 1813 va ser regalat per Ferran VII a Lord Wellington en reconeixement de la seva ajuda durant la Guerra de la Independència.

Es per això que actualment el quadre es troba a Anglaterra, concretament al palau londinenc d’Apsley House que alberga el Wellington Museum.

Per veure el quadre a pantalla completa cliqueu aquí: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Aguador_de_sevilla.jpg

Autoretrat de l’artista Diego Velázquez quan tenia 44 anys.

Per saber més de Velázquez: http://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: