PINTURA: MONET. DONA AMB PARASOL

Claude Monet - “Mujer con sombrilla. Madame Monet con su hijo” (1875, óleo sobre lienzo, 100 x 81 cm, National Gallery of Art, Washington)Monet pintó este retrato de su esposa Camille y de su hijo Jean en Argenteuil. La pose de ambos es tan natural...

Dona amb para-sol, per Claude Monet.

Primer pla de la dona.

Imagen relacionada

El personatge més petit: el nen.

El parisenc Claude Monet va ser un dels més importants pintors del moviment impressionista. Algunes de les seves obres es troben entre les principals del moviment.

De tota manera, aquest no va ser el primer estil que va practicar perquè ell va començar sent un realista. No va ser fins ben entrada la dècada de 1860 que es va passar a l‘impressionisme.

Precisament va ser una obra seva la que va donar nom al moviment: va representar en un dels seus quadres el port de L’Havre titulant l’obra “Impressió, sol naixent”. I d’aquí va sorgir el nom.

S’ha de dir que el canvi del realisme a l’impressionisme no li va anar gens bé econòmicament durant molts anys perquè no encaixava amb el gust de l’època que era marcat per les acadèmies d’art.

El quadre que veiem a l’encapçalament pertany obviament a l’impressionisme però es nota que qui l’ha pintat ve del realisme. El seu títol és Dona amb para-sol.

Fet el 1875, representa dues persones, una dona i el seu fill, en un posat tant natural que gairebé sembla un fotografia que l’artista hagués pres espontàniament. Però res d’això perquè Monet trigava hores en fer els seus quadres, de manera que aquests dos models s’hi estarien una bona estona en aquesta postura, el temps que Monet necessités. De tota manera hi havia confiança perquè la dona és Camille, l’esposa del pintor, i el nen és Jean, el fill dels dos.

Monet capta l’escena des d’un perspectiva baixa, en contra-picat, cosa que fa que la figura de Camille sembli monumental. Utilitzant una perspectiva com aquesta, normalment el cel hauria de tenir molt protagonisme, i certament el té, però no absolutament perquè els tons més cridaners son els de la gespa. Així és com Monet mira d’equilibrar la composició.

Més jocs d’equilibri: la figura de Camille ja hem comentat que és enorme, però no per això destaca massa sobre el cel perquè el seu vestit té pràcticament el mateix to. I en quan al nen, com que és qui semblaria tenir menys protagonisme, li afegeix uns tocs de vermell al barret i a la cara, molt lleugers, evidentment, però suficients com perquè ens fixem una mica més.

La manera que Monet té de pintar les ombres amb uns tons violeta bastants utilitzats en l’impressionisme, la manera en la que la llum incideix sobre les figures o es transparenta a través del teixit del para-sol, o el vel flotant que cobreix, però deixant-la al descobert, la cara de Camille, que es confon amb els núvols del fons, ens donen uns quants elements que justifiquen que aquesta pintura és una excel.lent representació de l’impressionisme.

Qui vulgui veure l’original haurà de viatjar fins a Washington doncs es troba exposat a la National Gallery of Art de la capital nord-americana.

Però si no podeu desplaçar-vos fins a Washington, podeu veure el quadre a pantalla completa clicant aquí.

Self-Portrait with a Beret - Claude Monet

Així era Monet (autoretrat), un dels grans de l’impressionisme. Per saber-ne més cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: