PINTURA: NOLI ME TANGERE, PER CORREGGIO

Noli me tangere, per Correggio.

Primer pla de Jesús.

Maria Magdalena de més a prop.

Detall del paisatge.

 

Antonio Allegri da Correggio, conegut simplement com Correggio, ha passat a la història de l’art com un dels pintors més importants de l’anomenada Escola de Parma. Es un exemple de l’esplèndida pintura que es feia en el Renaixement italià i és també responsable d’alguna de les obres més sensuals del segle XVI.

Va ser també un predecessor, per alguns elements, de l’art Barroc (certs escorços) i Rococó que aflorarien després d’ell.

Era un artista estilísticament eclèctic doncs es podia inspirar tant en Leonardo da Vinci com en en Mantegna, Raimondi o Tiziano.

Encara que algun historiador va dir que l’estil de Correggio hagués estat molt millor si hagués tingut un contacte artístic més estret amb Roma -només va estar un any-, a partir dels segles XVIII i XIX, les seves obres van començar a aparèixer en diversos diaris de viatgers que arribaven a Itàlia de visita. Això és un senyal evident de que la seva pintura s’estava revaloritzant durant aquells temps. El cert és que encara que breu, sí que la seva estada a la capital italiana va condicionar la seva pintura posterior.

Quan va tornar a Parma l’any 1520, Correggio va centrar l’atenció en decoracions al fresc i grans quadres d’altar, realitzant poques pintures de devoció privades. Una d’elles és la que veiem a l’encapçalament, Noli me tangere, una de les seves primeres obres de maduresa. L’encàrrec el va fer Vincenzo Hercolani -membre d’una adinerada família italiana-, dada que evidencia que la pintura va ser realitzada per un oratori privat, circumstància que corroboren les seves característiques formals.

Correggio sempre va ser molt conscient del destí de les seves obres i, en aquest cas, el preciosisme que exhibeix el paisatge o la cura amb la que han sigut reproduïdes les eines de conreu, magnífic fragment de natura morta, solament s’entenen perquè ell sabia que podrien observar-se de prop. A més, aquest Vincenzo Hercolani era membre de la confraria del Bon Gesù, i se sap que els estatuts de la confraria urgien als seus membres a penjar imatges religioses a casa seva.

Noli me tangere vol dir “no em toquis”, o millor encara, “no em retinguis”. Es el que Crist va dir a Maria Magdalena després que aquesta l’havia confós amb un hortolà. El sentit és que no l’havia de tocar o retenir perquè havia d’ascendre als cels immediatament.

La composició, d’una aparent simplicitat, és d’un molt bon equilibri. Al llarg d’una vertical que parteix del peu dret de Maria Magdalena i acaba a la mà esquerra de Crist, els personatges es retallen davant un bonic paisatge tenuament il.luminat per la llum de l’alba.

Emocionalment alterada per la trobada, la inestable figura de la noia, vestida amb el groc característic de les meretrius, es contrarestada per la de Crist, seré i tranquil, en la que Correggio introdueix algunes peculiaritats iconogràfiques com el color blau del mantell que és diferent del rosa o blanc que tradicionalment s’empraven per il.lustrar aquest paisatge bíblic i que vol al.ludir al cel. També destaca l’absència d’estigmes de la passió, amb la qual cosa es vol fer referència a la perfecció aconseguida després de la Resurrecció.

Qui vulgui veure l’original d’aquest bonic quadre ho pot fer al Museo del Prado de Madrid.

Per veure el quadre a pantalla completa ho pot fer clicant aquí.

Imagen relacionada

Aquest era Antonio Allegri da Correggio.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: