PUCCINI. TURANDOT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

El toscà Giacomo Puccini va ser entre final del segle XIX i començament del XX un dels més grans compositors d’aquell temps.

Va ser dels pocs capaços d’utilitzar brillantment les tècniques operístiques tant alemanyes com italianes. Està considerat com el successor de Giuseppe Verdi i és autor de melodies que formen part avui dia de la cultura popular fins i tot per aquells que ni tan sols son aficionats a l’òpera: per exemple, Nessun Dorma.

Va compondre dotze òperes, a més d’una missa solemne, un himne a Roma, un capritx simfònic, preludis simfònics i minuets.

Una de les seves gran òperes és Turandot, tot un clàssic. L’obra es va estrenar el 1926.

Com ve saben els aficionats a l’òpera, Turandot és una princesa xinesa desitjada per molts homes. Com que ella no vol saber absolutament res de ningun, fa una cruel proposta a qualsevol que la pretengui: han d’endevinar tres enigmes. Qui els encerti es podrà casar amb ella però qui falli qualsevol dels tres, serà decapitat. De fet alguns ja han perdut el cap per ella en el sentit més literal.

Aquesta crueltat es deguda a que una avantpassada seva, la princesa Lo-u-Ling, va ser violada i assassinada per un estranger. Per això Turandot com venjança ha decidit que cap home la posseirà i no sols això sinó que pagarà amb la vida en seu intent.

Arriba el príncep de Tartària, Calaf, que mai no havia vist Turandot, i se n’enamora sobtadament. Com es obvi, a l’igual que els pretendents anteriors, ha de passar pels tres enigmes. En l’ària In questa reggia, la princesa, plena d’odi contra els homes i d’amor per la seva àvia assassinada, canta quina és la situació abans de plantejar a Calaf les tres endevinalles:

Turandot:
In questa reggia, or son mill’anni e mille,
un grido disperato risonò.
E quel grido, traverso stirpe e stirpe
qui nell’anima mia si rifugiò!
Principessa Lou-Ling,
ava dolce e serena che regnavi
nel tuo cupo silenzio in gioia pura,
e sfidasti inflessibile e sicura
l’aspro dominio,
oggi rivivi in me!
La gent:
Fu quando il Re dei Tartari
le sette sue bandiere dispiegò.
Turandot:
Pure nel tempo che ciascun ricorda,
fu sgomento e terrore e rombo d’armi.
Il regno vinto! Il regno vinto!
E Lou-Ling, la mia ava, trascinata
da un uomo come te, come te
straniero, là nella notte atroce
dove si spense la sua fresca voce!
La gent:
Da secoli ella dorme
nella sua tomba enorme.
Turandot:
O Principi, che a lunghe carovane
d’ogni parte del mondo
qui venite a gettar la vostra sorte,
io vendico su voi, su voi
quella purezza, quel grido e quella morte!
Quel grido e quella morte!
Mai nessun, nessun m’avrà!
L’orror di chi l’uccise
vivi nel cuor mi sta.
No, no! Mai nessun m’avrà!
Ah, rinasce in me l’orgoglio
di tanta purità!
Straniero! Non tentar la fortuna!
Gli enigmi sono tre, la morte una!
Calaf:
No, no! Gli enigmi sono tre,
una è la vita!
Turandot:
No, no! . . .
. . . Gli enigmi sono tre, la morte è una!
Calaf:
Gli enigmi sono tre, una è la vita!

Turandot:

En aquest palau,
fa mil i mil anys,
va ressonar un crit desesperat.
I aquell crit de generació en generació,
es va refugiar aquí, a la meva ànima!
Princesa Lo-u-Ling,
dolça i serena àvia que vas regnar
en obscur silenci,
en pur goig,
i vas desafiar inflexible i segura
l’aspre domini,
avui revius en mi!


La gent: 

Va ser quan els reis dels Tàrtars
va desplegar les seves set banderes.

Turandot:
Però en l’època
que tots recorden
va haver espant i terror i estrèpit d’armes.
El regne vençut ¡El regne vençut!
I Lo-u-Ling, la meva àvia,
va ser arrossegada per un home com tu,
per un home estranger com tu,
en aquella nit cruel
en la que es va apagar la seva fresca veu!

La gent:
Fa segles que ella dorm
en el seu enorme mausoleu.

Turandot:
Oh, prínceps,
que en llargues caravanes
des de tots els racons del món
veniu fins aquí per jugar-vos la sort,
jo vaig a prendre venjança sobre vosaltres, sobre vosaltes,
aquella puresa,
aquell crit i aquella mort!
Aquell crit i aquella mort!
Ningú mai em tindrà!
Mai ningú! Ningú em tindrà!
L’horror que la va matar és viu en el meu cor!
No! No! Ningú mai em tindrà!
Ah, reneix en mi l’orgull de tanta puresa!
Estranger! No temptis la sort!
Els enigmes son tres,
la mort una!

Calaf:
No! No!
Els enigmes son tres,
una es la vida!

Turandot:
No! No!
Els enigmes son tres,
la mort una!

Calaf:
Els enigmes son tres,
una la vida!

Si hem de guiar-nos per com van anar les coses als anteriors pretendents, Calaf ho té molt cru, però… Els amants de l’òpera ja saben com acaba aquesta enrevessada història.

Qui interpreta el paper de Turandot és Birgit Nilsson, Aquesta soprano sueca va ser una especialista en aquest paper (entre d’altres). Calaf és Franco Corelli, un dels més populars tenors italians de la segona meitat del segle passat.

 

El gran compositor Giacomo Puccini, tot un clàssic de l’òpera.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Birgit Nilsson està considerada com la millor soprano wagneriana de la postguerra. En aquella època va ser una especialista en papers com el de Brünnhilde o Isolda.

Per saber més d’ella cliqueu aquí.

Una brillant i potent veu més un físic que l’acompanyava, van fer de Franco Corelli un dels tenors més populars del mateix periode que Nilsson, és a dir, la postguerra.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: