QUERIDOS CAMARADAS, D’ANDREI CONCHALOVSKY

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Som a Novocherkask, Unió Soviètica, l’any 1962. Lyudmila és membre del partit comunista local i defensa fermament els ideals del règim comunista i menysprea tot tipus de dissidència. Durant una vaga laboral a una fàbrica de motors, veu com l’exèrcit que ha enviat el govern dispara contra els manifestants provocant una massacre. Aquest succés li canviarà la visió de les coses. Amb la ciutat destruïda i agitada per la revolta, hi ha molta gent ferida i desapareguda. Una de les desaparegudes és la seva filla, cosa que l’obligarà a buscar-la entre el caos.

Com explicar una vaga en una societat comunista? El director Andrei Konchalovsky ho fa continuant amb el seu cicle revisionista de crims comesos durant l’època de la Unió Soviètica recuperant aquest cas poc conegut: una massacre.

Al mateix temps, vol amb el film retre un homenatge a la generació dels seus pares, aquells que van creure en Stalin, relatant els esdeveniments d’aquell juny del 1962 de la mà d’un personatge més bé tètric perquè Lyudmila és una funcionària de les convençudes, tan fervorosa és que critica que l’actual règim de Nikita Kruschev no sigui tan dur com el de Josef Stalin. Però curiosament, canviarà ràpidament el xip quan és la seva filla la qui desapareix com resultat de les atrocitats dels governants. Potser pugui sorprendre el sobtat canvi d’actitud, però a vegades provar la pròpia medicina resulta eficaç: la noia de divuit anys s’havia unit a les protestes quedant així exposades a la pel·lícula les diferències generacionals.

D’altra banda, l’elecció d’una de les localitats de la regió del Don, pàtria dels cosacs i actual focus de tensió amb Ucraïna, entronca amb una protagonista que sent nostàlgia dels vells temps. I una dada: a la ciutat on es van produir els fets, com que la sang que va quedar als carrers no es podia netejar a causa de la calor, es va procedir d’immediat a afegir noves capes d’asfalt.

La crisi de consciència de Lyudmila és vista per Conchalovsky com la crisi dels habitants d’un país que mai va pensar que les autoritats atacarien la seva pròpia gent. En el film apareix un debat entre les autoritats en el que es discuteix sobre si cal utilitzar bales de veritat contra els vaguistes. La pròpia filla de la protagonista està convençuda de que no dispararan als manifestants, cosa que fa suposar a la seva mare que la noia seria en el lloc dels fets. I per la dona serà desesperant veure com les polítiques que tan fermament havia defensat es tornen finalment en contra d’ella.

La pel·lícula discorre por la pantalla amb el rigor d’una investigació en la que l’espectador descobreix exactament el mateix que els personatges, mentre el director filma en un escenari que ens apareix en rigorós blanc i negre.

Es aquest un drama històric efectiu i clàssic amb un bon grapat d’actors no professionals que aporten una dosi extra de realisme i credibilitat, i deixa que l’odissea d’aquesta mare que és primer victimària i després víctima del sinistre sistema que defensava, reflecteixi l’espessor emocional d’una pel·lícula tan interessant com dolorosa.

 

El veterà Andrei Mijalkov-Konchalovsky és director, co-guionista i productor d’aquesta pel·lícula que protagonitza la seva esposa Yuliya Visotskaia.

Konchalovsky (que va decidir prendre el cognom del seu avi matern) és germà del també director de cine Nikita Mijalkov i fill de l’escriptor Serguei Mijalkov.   

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: