RACHEL CUSK. L’ALTRA CASA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

M., una escriptora casada, convida un famós pintor a fer una estada creativa al refugi proper a la casa familiar situada a la costa anglesa. Molt atreta per les seves pintures, creu que la seva presència podria ajudar-la a aprofundir i aclarir el sentit de la seva pròpia existència. Però el refugi acabarà convertint-se en una ratera on els dos personatges deixaran al descobert les seves debilitats i a mesura que va avançant l’estiu, la presència provocadora de l’artista acabarà de pertorbar la calma de la casa i crearà un nou ordre de relacions entre els protagonistes que farà aflorar desitjos i contradiccions ocults i mostrarà la dificultat de ser coherents amb el nostre món intern i les limitacions imposades pel món extern.  

Rachel Cusk, una de les autores britàniques més celebrades en l’actualitat -de fet, és nascuda al Canadà, però filla de pares britànics i ha estat vivint a Anglaterra fins fa poc- és d’aquelles escriptores a les que no fa por posar la seva vida sobre la taula i disseccionar-la per treure’n unes conclusions allunyades d’allò que durant anys hem estat donant per bo, assumptes com el que s’espera d’una dona en temes de maternitat o matrimoni. I cal ser valenta per aprofundir en certs aspectes utilitzant com material visible la teva pròpia existència i fer-ho amb una prosa que resulti freda i afilada. Això és el que ha estat publicant en els últims anys però, no obstant, en aquest llibre s’ha permès el retorn a la ficció deixant una mica més de banda el jo.

Al seu últim llibre, L’altra casa, reprodueix una relació difícil i absorbent inspirant-se en les memòries de la mecenes Mabel Dodge Luhan de l’any 1932, època en la que D.H. Lawrence (l’autor de la novel·la L’amant de Lady Chatterley) es va desplaçar a Taos per compartir amb Luhan una residència, experiència que va anar malament.

Rachel Cusk fa aquí alguns canvis: Mabel és M., però no una mecenes sinó una escriptora, i substitueix el personatge de l’escriptor pel de L., que és pintor perquè volia escriure sobre artistes visuals homes, perquè en general, segons Cusk, apliquen un cert abús de poder i es prenen més llibertats.

Sobre aquest tema dels homes, l’escriptora ha confessat que si hagués tingut l’oportunitat als vint anys de convertir-se en home, ho hauria fet, però no perquè se sentís malament amb el seu cos sinó perquè va entendre que la feminitat era un desavantatge i la masculinitat, la llibertat, encara que afirma que per sort ja no es veu de la mateixa manera.

En quant a M., vol que L. la pinti perquè creu que així ell la veurà “de veritat”, gràcies al quadre quedaria fixada aquesta imatge d’ella que considera que s’està evaporant, però sospita que el pintor la contempla com algú a qui no val la pena pintar, físicament no val la pena per una idea que ella té sobre l’obsolescència de les dones que quan es fan grans són així percebudes i ja no tenen valor. Per contra, pensa que un home que es fa gran pot rejovenir a través, precisament, de l’art o d’una altra dona.

Així, art, literatura, privilegis masculins o bellesa física i la seva decadència, són alguns dels temes que l’autora toca en aquest llibre; intenta comparar com es valoren les fites masculines en relació a les femenines, les d’ells es valoren més.

Sobre els temes familiars, Cusk ens ofereix uns interessants retrats de les relacions de parella, de mare a filla i, més enllà de la família, d’artista-món.

El relat està escrit en primera persona per M. que rememora de manera fragmentària moments importants de la seva vida, és la visió d’una dona madura i els seus peatges domèstics, resultant la novel·la un estudi profund i psicològic sobre les dinàmiques que sostenen les relacions humanes i un examen sobre les qüestions morals que afecten les nostres vides, una anàlisi sobre el destí femení i el privilegi masculí, i el dilema entre la llibertat i la seguretat.

L’envelliment, l’egoisme de l’artista, el fracàs de la parella i les contradiccions de la maternitat… llibre breu (no arriba a dues-centes pàgines) però dens, ve carregat d’observacions agudes i a vegades despietades. Els hàbits maten allò que hi ha d’essencial en nosaltres, diu Rachel Cusk sobre aquest passeig entre la realitat rutinària que som i la foscor d’un altre jo secret que en determinades circumstàncies vol aflorar.

 

Rachel Cusk va néixer a Toronto, Canadà, el 1967. Ha viscut molts anys a Anglaterra, i actualment resideix a París.

És autora de diverses novel·les i llibres de memòries. Entre les seves obres destaquen Saving Agnes (1993, guanyadora del premi Whitbread a la primera novel·la), The Country Life (1997, guanyadora del premi Somerset Maugham), Arlington Park (2006), i les novel·les autobiogràfiques A Life’s Work (2001), sobre la maternitat, i Seqüela (Les Hores, 2020), sobre el matrimoni i la separació. La trilogia amb la mateixa protagonista —Outline (2014, finalista dels premis Folio, Goldsmiths, Baileys, Giller i Canadian Governor General’s), Transit (2016) i Kudos (2018)— l’ha consolidat com una de les escriptores més brillants de la literatura anglesa actual. Ha estat premiada amb la beca Guggenheim.

L’altra casa (2021) aquí comentada és la seva última novel·la.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: