RAMON MASATS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Vigilant el treball.

Futbol al seminari. Madrid. 1960.

Escoltant.

Treball de camp a Castella.

Intercanvi de mirades.

El pernil.

Finestres.

El treball de l’àvia.

El ball.

Andalusia.

Rambles de Barcelona. 1956.

 

Avui parlem d’un fotògraf de Caldes de Montbuí. Es tracta de Ramon Masats (1931).

Es curiós que el seu interès per la fotografia es va produir per avorriment: quan feia el servei militar i no tenia feina, fullejava revistes per passar el temps i una d’elles va ser Arte Fotogràfico. Va ser aquí on va descobrir una cosa que li va interessar: el món fotogràfic.

Així que es va comprar una càmera, va fer les seves primeres fotografies i es va inscriure en el cercle fotogràfic del Casino de Comerç de Terrassa.

Es va iniciar en el reportatge el 1953 amb un treball sobre Les Rambles de Barcelona. L’any següent va ingressar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya on va coincidir amb Xavier Miserachs i Ricard Terré -dels dos hem parlat en aquest bloc-.

El 1957 s’instal.la a Madrid i recorre Espanya treballant com reporter per la revista Gacela Ilustrada. Aquell mateix any ingressa al Grup AFAL i junt amb d’altres col.legues funda el grup fotogràfic La Palangana.

Entre 1958 i 1964 treballa per diferents revistes a part de la Gaceta Ilustrada: Mundo Hispànico, Arriba i Ya, i comença a fer exposicions, tant individuals com col.lectives.

El 1960 va rebre un dels seus primers premis, el Negtor, i dos anys després va publicar el llibre Neutral Corner. L’any següent va publicar un altre: Los Sanfermines amb el que va guanyar el Premi Ibarra al millor llibre editat.

El 1964 va fer el seu primer documental, Prado Vivo, amb el que va guanyar un altre premi.

Més dades de Masats: el 1965 va dirigir El que enseña, amb el que també va guanyar un premi al Festival Cinematogràfic de Bilbao.

Després i durant divuit anys va fer un parèntesi en la seva activitat fotogràfica per dedicar-se a fer documentals per TVE on la temàtica general solia ser els pobles d’Espanya i els seus costums amb sèries com  Conozca Ud. España, La víspera de nuestro tiempo, Los ríos o Si las piedras hablaran.

Aquesta va ser una etapa que va culminar amb un llargmetratge que va titular Topical Spanish amb guió d’ell mateix i de l’humorista Chumy Chúmez i protagonitzat per José Sazatornil, Guillermina Motta, Víctor Petit i el grup musical Los Iberos.

El 1981 va tornar a la fotografia i ha publicat més llibres, fent també treballs per institucions i empreses incloent-hi diversos documentals per l’Expo de Sevilla 1992.

Ha donat conferències i ha fet exposicions tant retrospectives com dels seus treballs més recents.

Podem trobar parts de la seva obra en col.leccions com la del Centro Nacional de Arte Reina Sofía, la de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando o la del Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre d’altres.

 

Ramón Masats va guanyar el Premi nacional de Fotografia el 2004. Sens dubte és un dels gran cronistes del costumisme de la postguerra amb fotografies que segons ell diu son “molt instantànies i poc reflexives”. No obstant en totes elles predomina una harmonia que ell sap captar pràcticament de manera intuïtiva.

La seva fotografia més famosa és una de les que incloem en aquesta ressenya: un seminarista intentant evitar inútilment un gol amb una gran estirada. Masats diu que està fart d’aquesta fotografia perquè tothom en parla com si fos l’única que ha fet en sa vida.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: