RAMON PICHOT AL MNAC

 – O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Bulevar de París. 1900.

Cala Nans, Cadaqués. 1900.

Germaine. 1900.

Carrer de Santa María. 1901.

Dans la maison close -interior de bordell-. 1900.

La tornada de les barques.

Interior d’església. 1910.

Dibuix per un cartell publicitari de Codorniu. 1898.

 

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya està tenint lloc una exposició sobre Ramon Pichot (1871 – 1925), pintor barceloní modernista que aquí potser no té l’anomenada que van tenir d’altres, en part perquè va viure a Paris.

Però abans de marxar cap a França, Pichot havia treballat a Barcelona amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell i Joaquim Mir, com es veu, la flor i nata de l’època i va poder compartir l’ambient d’Els Quatre Gats.

Després va fer el viatge a París on va poder palpar l’atmosfera artística i bohèmia de Montmatre.

Desplaçar-se a la capital francesa va ser un viatge iniciàtic por molts artistes, un desplaçament freqüent i gairebé obligat, però a diferència dels altres, per Pichot va ser molt més decisiu perquè s’hi va quedar la resta de la seva vida.

Allí es va integrar en la colònia d’intel.lectuals i artistes catalans i espanyols, i va rebre les influències dels corrents artístics postimpressionistes i fauvistes participant en molts certamens internacionals. Tot això li va possibilitar el contacte amb marxants i mecenes.

Allí va poder viure en el que en aquell moment era l’epicentre de l’art internacional i es va rodejar de figures destacades del món cultural parisenc com Guillaume Apollinaire o Pablo Picasso.

Hi ha una dada que el diferencia en relació a d’altres col.legues: va ser un dels pocs pintors d’aquí que va retratar els sofriments de la Primera Guerra Mundial, lògic perquè des de França es va poder viure molt més a prop.

En quant a la seva obra, va anar evolucionant des del modernisme inicial fins al decorativisme de la segona dècada del segle XX caracteritzant-se especialment pel tractament del color. En quant a la temàtica, es va bellugar entre les escenes de gènere, els retrats, el paisatge de Cadaqués (on també va residir) i el tipisme hispà.

Aquí no té la popularitat d’en Casas o Rusiñol. Aquesta exposició del MNAC pretén col.locar-lo en el lloc que es mereix donat-lo més a conèixer.

Encara disposem d’uns dies per veure la mostra: fins al 21 de gener.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: