RENDICIÓN, DE RAY LORIGA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La novel.la Rendición, del escriptor madrileny Ray Loriga, va guanyar l’any passat el Premi Alfaguara, i va tenir molt mèrit perquè l’obra va haver de competir amb 665 manuscrits. Va trigar tres anys en escriure-la però al final li va valdre la pena.

Es tracta d’una paràbola de la nostra societat que està exposada a la mirada i al judici de tots, interpel.lant-nos des de la primera pàgina i exigint-nos una mirada introspectiva per plantejar-nos la vida i la relació que tenim amb els altres.

L’autor ens situa en una comarca indeterminada quan han passat deu anys des que va esclatar la guerra (tampoc sabem quina). El matrimoni que encara viu en la seva pròpia casa continua sense saber on son els seus fills que van ser mobilitzats, ni tampoc saben si van ser ells els agressors o els agredits. El que sí sabem és que  l’home que narra la història és una persona humil, del camp, i la seva esposa és la seva antiga patrona. Els dos continuen amant-se i les seves vides transcorren de manera rutinària i senzilla.

Un dia, un noi mut entre a la finca. Al principi el tanquen com si fos un presoner però acaben estimant-lo i, quan les autoritats els comuniquen que la zona ha de ser evacuada i que han de posar rumb a la ciutat transparent, els tres marxen junts. Es aquí quan al noi se li dóna un nom: Julio.

La ciutat a la que van és gairebé un paradís, un lloc on l’olor no existeix i la llum i la temperatura son constants. No poden haver secrets perquè tot és transparent, en conseqüència tampoc hi ha intimitat, però la gent és estranyament feliç, tots els ciutadans tenen encomanada una responsabilitat. Però també hi ha conformisme perquè, cal rebel.lar-se contra condicions de vida que per tots son les mateixes? Doncs el protagonista de la novel.la se sent insatisfet i amb el pas del temps aconseguirà despertar la seva consciència i es veurà obligat a assumir les conseqüències.

Loriga ha creat una curiosa història sobre una societat distòpica on solament aconsegueixen sobreviure els individus que obeeixen l’autoritat sense plantejar-se ni preguntar-se el per què de tot i la pèrdua d’alguns drets.

Sens dubte l’obra té similituds amb històries kafkianes o orwellianes sobre l’autoritat i la manipulació col.lectiva. L’autor també fa una dura crítica a la societat actual, sobre tot a la gran immersió que provoquen les xarxes socials i com en aquest petit món hiperconnectat i en aparença privat, en realitat tot és compartit.

Cal ressaltar la veu narrativa del personatge principal. A aquest, Ray Loriga li atorga en cert costumisme rural que confronta a la mencionada ficció distòpica. Es un protagonista humil, autèntic i reflexiu.

També resulta interessant la utilització d’un cert sentit de l’humor molt particular i la manera tan versemblant de narrar algunes aventures que experimenta  el protagonista.

Rendición és una faula sobre el desterrament, la pèrdua, la paternitat i els afectes. A través de la tragèdia dels personatges, l’autor ens transmet un missatge positiu perquè, encara que es vagi contracorrent, val la pena lluitar per alguns valors com la perseverança, la tolerància i el respecte mutu.

Desproveïda de certs sentits evocatius per l’ambigüitat de la seva deslocalització, s’explica com la millor manera de controlar a la gent es sota una aparença de llibertat.

L’autor ens en dóna més detalls:

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: