RESTAURANT NÚRIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O-

El restaurant Núria té prop de cent anys.

També va ser gelateria.

Ara és un local modern pensat per un públic ampli.

Vista de la planta baixa.

Un racó…

…i un altre.

 

Passejant per la Rambla de Barcelona ens trobem al número 133 un local remodelat que a primer cop d’ull ens pot suggerir la idea de que es tracta d’un de tants establiments pensats per als turistes, però el cert és que ens trobem davant un restaurant que té un segle d’història i que ha sobreviscut a tot: és el Núria.

El local havia estat ocupat pel Basar El Globo des de finals del segle XIX fins que el 1926 el bar restaurant Núria va ocupar el seu lloc. El seu nou propietari era Francesc Mauri, pastisser, qui com molts comerciants de la seva època havia marxat prèviament a París per veure quins tipus de negocis triomfaven allí.

I el senyor Mauri va portar idees noves: el Núria va ser el primer local de Barcelona que va instal·lar un tirador de cervesa. I no era l’única novetat perquè al saló interior, a l’hora del té, s’oferia música, un tercet de piano, violoncel i violí. No cal dir que no va haver de passar molt temps perquè el local es convertís en tota una referència a La Rambla.

El quan al seu nom, obeeix a què es volia que fos curt, fàcil de recordar i sonés bé, i com que Francesc Mauri coneixia el Santuari de la Vall de Núria, va pensar que aquesta era la millor opció. De fet, a Barcelona va arribar a ser més conegut el restaurant que el santuari i el nom es va posar de moda, algunes nenes que van néixer en aquells anys deuen el seu nom a aquest fet.

El restaurant exhibia a les parets paisatges de la vall i al centre del local destacava una gran escultura que era una representació de Manelic, el personatge de Terra Baixa, l’obra d’Àngel Guimerà. No era casual perquè la peça estava en cartell al teatre Poliorama, pròxim al restaurant.

El 1933 l’establiment es va vendre a dos empleats d’una mantegueria, Josep Vilal i Mercel·lí Cortadellas, que el van ampliar.

El local, que estava obert les vint-i-quatre hores (en part per contrarestar la competència del veí Bar Canaletes, avui convertit en Burger King), també funcionava com punt de venda: pollastres a l’ast, ànecs a la taronja, peces de caça… d’aquesta manera el Núria va ser el primer establiment que venia menjar per emportar, també en això va ser pioner.

Va tancar per primera vegada a causa de la guerra, però quan va reobrir es va tornar a convertir en un lloc de referència. En èpoques diferents ha tingut clients com Mary Santpere, Lola Flores, Antonio Machín, Maria Callas, Antonio Molina, Sara Montiel o Pepe Rubianes.

I dues dades addicionals: 1) Miquel Boadas, el fundador de la famosa cocteleria del carrer Tallers, va treballar de cambrer aquí, i 2) el Núria va ser portada de la revista Life, cosa que dona fe de la seva importància.

El 1985 va tancar per segona vegada: un incendi va arrasar el local. Però el Núria tenia massa història com per convertir-se solament en un record, així que va ser reconstruït i el 1988 va ser nomenat Ramblista d’Honor.

Fent un altre salt en el temps, ens trobem en la dècada passada amb el tercer tancament que aquesta vegada no va ser degut a ninguna desgràcia sinó per qüestions tàctiques, es tractava de renovar-se i agafar nou impuls. Marcel Cortadellas i Montse Vila (els nets dels fundadors) van donar un rentat de cara al local per modernitzar-lo. Ara té una aparença més actual i amb referència al seu passat perquè a les parets podem veure una exposició permanent que recorre l’art que sempre ha estat present a la ciutat a través de nou peces murals de Lalimola (1930), Ignasi Blanch (1940), Miquel Ferreres (1950), Mercè Iglesias (1960), Toni Batllori (1970), Nazario Luque (1980), Dani Buch (1990), Laura Carreira (2000) i Óscar Nebreda (2010), un agradable viatge a través del temps que el Núria ha viscut.

Però, i el menjar? Doncs està especialitzat plats com les croquetes de pernil, la truita de patates, calamars a l’andalusa, patates braves, bombes, encenalls de carxofa cruixents, ous estrellats, bacallà gratinat, graellada de carn, paella de marisc, hamburgueses, pizza, espaguetis… com es veu, està pensat per un públic molt ampli que fa que el local tingui un ambient desenfadat i amb clientela de totes les edats.

Ara no estan obert les vint-i-quatre hores del dia, però sí que ho estan des del matí fins la nit, ininterrompudament, que tampoc està malament.

La tercera generació de la dinastia dels Cortadellas continua amb la directa posada.

El seu web és https://www.nuria.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: