RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS, DE CÉLINE SCIAMMA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Héloïse (Adèle Haenel) és una noia que no vol acceptar el seu futur matrimoni concertat.

Marianne (Noémie Merlant) és contractada per fer un retrat d’Héloïse.

La seva relació acabarà en una inesperada història d’amor.

 

Som al 1770 a la Bretanya francesa. Marianne, una pintora, rep un encàrrec consistent en realitzar el retrat de noces d’Héloïse, una noia de família de diners que acaba de deixar el convent i que té molts dubtes sobre el seu pròxim matrimoni amb un home que no coneix. Resistir-se a ser retratada és l’única arma de la que disposa per oposar-se a aquest matrimoni concertat. Així que Marianne l’haurà de retratar sense que ella ho sàpiga i per fer-ho l’ha d’investigar cada dia per conèixer-la. El contacte entre les dues dones acabarà desembocant en una història d’amor.

Retrato de una mujer en llamas és l’última pel.lícula de la directora francesa Céline Sciamma qui continua amb l’exploració de la sexualitat femenina que va començar  amb la seva òpera prima Water Lillies i va continuar amb dues pel.lícules més; però si aquestes obres estaven ambientades en l’adolescència i en el món actual, aquesta té lloc al segle XVIII i les protagonistes són una mica més crescudes.

Així que Sciamma continua focalitzant la seva mirada en la dona, en el feminisme, en les seves circumstàncies i en el lesbianisme, en el que possiblement és el seu film amb sentiments més profunds i de més fons dramàtic.

L’espurna que encén la passió entre les protagonistes sorgeix del procés artístic. Com que està obligada a dibuixar a Heloïse sense que ella ho sàpiga, Marianne l’ha d’acompanyar en els seus passeigs i observa atentament els seus trets i gests fins que acaba per enamorar-se de l’objecte del seu quadre clandestí. La dinàmica de la relació tradicional entre artista i model s’acaba plasmant en una història d’amor en clau feminista.

Com que la pel.lícula també toca el tema de la pintura, té alguna imatge que sembla retre tribut a Caspar David Friedrich, com una de l’exnovícia de peu, donant l’esquena i rodejada de roques que recorda el quadre Caminant sobre un mar de núvols. Friedrich deia que un pintor que no veu un món dintre seu, ja pot deixar de pintar. Curiosament, mentre la nostra pintora no acaba de saber portar al llenç el seu propi món, sols li surt una figura academicista, però quan entén el que porta dintre és quan apareix el vertader retrat.

Com en les seves tres pel.lícules anteriors, l’estil sensorial de Céline Sciamma hi és també present fent gala d’una sorprenent delicadesa avivant sentiments amb solament un silenci o una mirada.

El resultat és un film sensible i de gran bellesa visual, dirigit, escrit i protagonitzat solament per dones. Una mirada al passat per fer una pel.lícula molt actual.

 

Retrato de una mujer en llamas, és la quarta pel.lícula de Céline Sciamma, possiblement el seu film amb més fons dramàtic del que també és guionista.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: