RICARD DURAN AL PALAU SOLTERRA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Solitud sota la pluja.

La porta.

Abstreta.

Sobre el cel.

Sol i ombra.

La cadira.

Ombra de tarda.

 

Fa uns dies, en el nostre apartat de fotografia, parlàvem de Vivian Mayer, una aficionada que mai va fer pública la seva obra. Va ser descoberta després de morta.

Avui parlem d’un fotògraf amateur d’obra interessant i injustament poc coneguda. Es tracta de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986).

Ara tenim una bona oportunitat per conèixer millor aquest fotògraf perquè al Palau Solterra de Torroella de Mongrí, la Fundació Vila Casas ha organitzat una exposició amb una setantena de fotografies realitzades pel sabadellenc entre 1952 i 1967.

La mostra es titula Ricard Duran i Bargalló (1916-1986): mirada, llum i equilibri, i ens permet fer un recorregut pel conjunt de l’obra de Duran que ens ha deixat un llegat fotogràfic de gran qualitat.

No importa gens que fos un artista amateur (fa uns mesos parlàvem del premiat Asier Garagaza qui no vol professionalitzar-se perquè diu que si aquesta activitat fos una feina per ell, deixaria de gaudir-ne), va ser també a la vegada un exemple de la creativitat, del domini de la tècnica i de la potència conceptual que pot arribar a tenir la fotografia realitzada per aficionats.

A partir de l’esperit d’anàlisi visual que tenia Duran, la mostra s’organitza al voltant de dos grans eixos: una primera part documental i de testimoniatge de la Barcelona de finals del franquisme, època en la qual hi havia molts menys fotògrafs amateurs dels que hi ha ara. Aquí, l’obra del sabadellenc expressa l’enorme curiositat que tenia per tot allò que l’envoltava i una capacitat analítica per capturar la quotidianitat perquè a les seves fotografies sembla que res no passi per atzar, retratant de forma magistral l’instant precís que cal mostrar, és aquell instant capaç de suggerir les petites històries que s’amaguen sempre rere una imatge, per això les fotografies d’aquesta primera part de l’exposició ens transporten a un altre temps, a la Barcelona grisa del franquisme que a través de la càmera de Duran agafa ressonàncies del neorealisme.

En quant a la segona part, es veuen clares influències de la fotografia directa nord-americana i sobretot de la Nova Objectivitat de l’Alemanya d’entreguerres. Són imatges de més intensitat poètica on es pot entreveure inspiració en autors com Alfred Stieglitz i Paul Strand.

En aquestes composicions, allunyades de les fotografies quotidianes de les què parlàvem abans, hi podem apreciar l’interès per la composició de volums i el tractament subtil de la llum en la seva voluntat d’analitzar l’entorn, ja sigui mitjançant una cadira al pedrís d’una piscina o de la façana d’una casa rural amb una porta pentinada per la llum del capvespre. S’hi percep un trencament amb els criteris estètics del pictorialisme fotogràfic, ja que en aquestes fotografies Duran experimenta amb la distribució, l’equilibri de les masses, la llum i la composició, buscant punts de vista difícils o la geometrització dels espais amb la llum, que es converteix en un element bàsic en la seva obra.

Ell no premia el botó de la càmera fins que tots aquests elements –llum, composició, enquadrament– no juguessin el paper adequat. Com dèiem, res passava per atzar.

La mostra es complementa amb algunes còpies d’època i per primera vegada es podrà veure una petita mostra de fotografies inèdites en color.

Fins al 2 de maig.

El web del Museu Palau Solterra és https://www.fundaciovilacasas.com/ca/museu/museu-palau-solterra-torroella-de-montgri 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: