ROBERTO FERNÁNDEZ BALBUENA. PLANXADORA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Roberto Fernández. Planxadora.

Detall.

Primer pla.

 

El pintor i arquitecte madrileny Roberto Fernández Balbuena (1891 – 1966) va estudiar a l’Institut Cardenal Cisneros i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid.

Quan va obtenir el títol d’arquitecte el 1914 va marxar a Roma per continuar especialitzant-se. Després d’un temps, va tornar i va treballar en l’edifici del Cercle de Belles Arts de Madrid i en diversos habitatges als parcs urbanitzats de l’eixample de la capital. Però ja estava compaginant l’arquitectura amb el dibuix i, a més, escrivia per revistes.

De fet, un any abans d’haver obtingut el títol d’arquitecte,  havia trobat feina com professor de dibuix geomètric a l’Escola d’Arts i Oficis, i aquesta activitat li va fer comprendre que el seu camí estava en la pintura, a la que es va dedicar.

Aquí tenim un exemple del seu estil, un quadre realitzat el 1930 titulat Planxadora.

Hi podem trobar algun ressò de cubisme i de la Nova Objectivitat dels anys vint i trenta en aquest retrat femení on la protagonista respon a la seva servitud domèstica amb una mirada trista i resignada mentre concentra a les mans tota la seva força. La incomoditat d’aquesta dona és evident, i si hem de fer comparacions, cal dir que poc té a veure amb el posat de les dones del pintor Vermeer (la lletera o la filadora, per exemple) que no desprenen aquesta mirada ni de bon tros.

Aquesta és una dona que sembla esgotada pel seu treball mentre planxa camises d’homes. Es també un arquetipus d’una part de la societat de l’època; unes poques dades sobre aquest punt: al cens obrer de 1905, quan Barcelona tenia poc més de mig milió d’habitants, es van comptabilitzar 2.131 dones planxadores (de les quals 122 eren nenes). Aquest número era superior al de les modistes (1.025), costureres (1.085) o bugaderes (1.553).

D’aquí que, a part d’una mostra de la qualitat de la pinzellada de Roberto Fernández, el quadre és també un reflex de la realitat social.

L’obra forma part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es pot veure en directe.

Roberto Fernández Balbuena va tenir diversos càrrecs, com Delegat de Belles Arts de la Regió Centre. Posteriorment, va ser sotsdirector del Museo del Prado, encara que en la pràctica va ser el director en funcions perquè el que havia de ser el titular, Pablo Picasso, mai va arribar a prendre possessió del càrrec.

El Govern de la República el va nomenar comissari per l’Exposició Universal de Nova York de 1939 i agregat cultural de l’ambaixada d’Espanya a Suècia.

Quan va acabar la guerra es va exiliar, instal·lant-se a Mèxic on va continuar practicant arquitectura i pintura i on va morir.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: