ROCKETMAN, DE DEXTER FLETCHER

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Taron Egerton és Elton John.

Richard Madden és John Reid, manager i amant d’Elton John.

Jamie Bell és el lletrista Bernie Taupin.

Bryce Dallas Howard és Sheila Eileen, la mare d’Elton John.

 

Rocketman és la història personal i sense censura d’Elton John, des dels anys que era un nen prodigi del piano a la Royal Academy of Music fins a ser una estrella de fama mundial gràcies, entre altres coses, a la relació que va tenir amb el lletrista Bernie Taupin.

Després de Bohemian Rhapsody, el biopic sobre Freddie Mercury i el grup Queen, ha arribat una pel.lícula que és pràcticament un musical sobre la vida d’Elton John.

I les comparacions són inevitables, sobre tot tenint en compte que en els dos films signa com director Dexter Fletcher, encara que en el cas de Bohemian Rhapsody va ser gairebé sobrevingut perquè bona part de la pel.lícula la va dirigir Bryan Singer fins que va ser acomiadat. Així que Fletcher s’ha acabat convertint en una mena de cronista d’estrelles de rock que han cridat l’atenció per les bones cançons i per la seva quota de reivindicació a través de la homosexualitat. Per això tenen alguns elements comuns com retratar dilemes interiors d’aquests artistes. Encara que, val a dir que si amb Mercury no es va entrar a fons en el tema de les drogues i la homosexualitat, amb Elton John no es tallen, sobre tot a l’hora de donar detalls de la seva atrotinada vida durant els anys setanta i vuitanta.

Per aquest motiu, Rocketman és un musical més pur reflectint l’existència del personatge des que era un nen amb qualitats mozartines al piano i amb una relació complicada amb el seu pare, un home fred i acusador, i una mare que no li prestava l’atenció necessària amb la que tampoc es va entendre, fins a èpoques posteriors quan va assolir l’èxit i el que això li va comportar: la incapacitat per dominar-lo, la soledat i la caiguda en tot tipus de dependències, la seva descomposició personal per esdevenir un personatge caricaturesc i excessiu però que també era capaç de compondre gran música.

La pel.lícula té un ritme constant, sigui amb números musicals o saltant d’una desavinença del protagonista amb la seva parella i manager fins al consum desmesurat de droga. També ens ofereix moments molt precisos sobre el procés de creació d’una cançó, un element que s’agraeix per didàctic.

Taron Egerton és l’actor que interpreta a Elton John i també la seva música. El fet de que Dexter Fletcher ja l’hagués dirigit a Volant alt, fa que el director sàpiga extreure el que necessita de l’actor qui, d’altra banda, tampoc pretén limitar-se a fer una simple imitació del cantant.

Per cert, Elton John és un dels productor de la pel.lícula, i això significa que està d’acord amb el retrat que es fa -que no sempre és amable amb ell- de la seva accidentada vida. Així com en la pel.lícula sobre Freddie Mercury el personatge era més light, aquí és molt més de carn i os i d’existència complicada, més pròxima a la realitat.

Per això podem dir que com a pel.lícula, Rocketman és millor que Bohemian Rhapsody. Ara bé, per la temàtica, és innegable que molts espectadors s’acostaran al cine per veure al seu ídol quedant la qualitat del film en un segon terme. I a més, ja sabem que sobre gustos no hi ha res escrit. Com diem per aquí: tants caps, tants barrets.

El director i actor anglès Dexter Fletcher a qui veiem parlant amb Taron Egerton, sembla haver-se especialitzat en pel.lícules musicals. Després d’acabar Bohemian Rhapsody, signa Rocketman sobre la vida d’Elton John.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: