ROGER BASTIDA. LA MIRADA DE LA SARGANTANA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som a Barcelona l’any 1905. Ramon Casas és el pintor més sol.licitat dels país. Un dia coneix a una jove venedora de loteria a la plaça de Catalunya, el seu nom és Júlia. Encara que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la noia des del primer moment. Ella és una jove humil que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li; ell en canvi, és un home d’èxit i membre de la burgesia barcelonina, però tot i això se sent atrapat per la vida. Aquesta és la commovedora història de dues persones que van decidir viure el seu amor en llibertat, enfrontant-se a les famílies respectives durant una època de rígides convencions socials. La història d’amor prohibida entre Ramon Casas i Júlia Peraire, la musa gairebé desconeguda del Modernisme.

A la nostra secció literària arriba un dels autors més joves dels que fins ara hem parlat doncs té vint-i-set anys. Es tracta de Roger Bastida -historiador de l’art- que ha decidit explicar en forma de novel.la la relació entre Ramon Casas i Júlia Peraire, el gran amor del pintor, que va conèixer el 1905. Segons es diu al llibre sobre Júlia, quan la va veure el pintor, va trobar que “tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria”. Sens dubte, aquesta era La mirada de la sargantana, tal com es titula la novel.la. Aquesta noia de mirada penetrant va ser la parella i musa de l’artista fins a la seva mort el 1932.

Més enllà de la relació dels dos protagonistes, és aquest un llibre d’interès perquè té una base històrica que retrata la vida barcelonina de principis del segle XX i alguns dels seus personatges més emblemàtics. No oblidem que qui escriu, és historiador.

Per això mateix, Bastida teixeix el relat amb molta minuciositat donant una especial atenció als detalls de la roba, la decoració o l’ambientació i és que rere d’aquest treball hi ha una bona feina de documentació.

Encara que Ramon Casas és el principal protagonista, l’autor utilitza diversos narradors: les germanes del pintor, la Júlia i d’altres actors de la vida barcelonina doncs així s’expliquen les tendències de la moda, el creixement de la ciutat i l’ambient social, polític i artístic.

Veiem com en Casas s’envolta d’amics artistes que ens presenta -hi apareixen Rusiñol, Utrillo o el mecenes Charles Deering-  amb els que gaudeix de novetats tecnològiques com l’automòbil, de la compra de joies, vestits, obres d’art o, fins i tot, d’un monestir per restaurar. Per la seva banda, Júlia es presenta com una noia no convencional, més lliure i moderna que la majoria de les de la seva època.

I així anem assistint a la evolució d’aquesta estranya parella (ell pràcticament li doblava l’edat) des dels inicis en que ell insistia dia rere dia en anar-la a veure fins que decideixen donar un pas endavant en la seva relació i ella comença a ser el focus de les critiques de la burgesia catalana.

Ningú acceptava aquesta relació, ni per part de la família de Casas, que creien que Júlia només buscava els diners del pintor, ni per part de la família d’ella, molt humil, que tampoc ho veien de bon ull amb el temor de la diferència de classe i de que ella només fos un capritx per ell. Però el cert és que Casas i Peraire van viure junts com a parella durant molts anys, fins a la mort del pintor, però això sí, no es van casar fins al 1922.

Desenvolupada amb elegància i ritme, La mirada de la sargantana aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com es fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes ajuda a donar més versemblança a la història. A més, un altre dels actius de l’obra és el tractament que es fa de l’art -d’això Bastida en sap molt-, les cites d’obres i autors, així com les acurades descripcions d’algunes pintures que en certs aspectes fa que el llibre sigui també una mena de viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas.

Emotiu, dolç però amb tocs àcids, aquest és un llibre que interessarà als aficionats a l’art, especialment del modernisme, i de la història de Barcelona.

 

Roger Bastida, a qui veiem al costat d’alguns retrats de Júlia Peraire, va néixer a L’Hospitalet de Llobregat el 1990. Es llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un altre màster en Formació del Professorat.

Ha treballat com educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l’Hospitalet i també ha estat professor d’Història de l’Art a l’Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l’assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca.

Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la en la que fa justícia a tota una musa que durant dècades ha sigut ignorada com persona.

Afortunadament, les coses canvien i sense anar més lluny, fa una mica més d’un any el Cercle del Liceu li va dedicar una exposició -que vàrem ressenyar en aquest web-. Una de les moltes obres que s’hi exposaven era precisament la titulada “La sargantana” on apareix, com no, Júlia Peraire com absoluta protagonista. A la Júlia li deien “la sargantana” quan es dedicava a vendre loteria al centre de Barcelona.

Aquest interessant vídeo ens dóna més informació sobre Casas i la seva musa, amant i finalment, esposa:

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: