SAFO, PER CHARLES AUGUST MENGIN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Charles August Mengin (1853-1933) va ser un pintor i escultor francès que pertanyia al moviment academicista.

Aquest art acadèmic produïa un estil basat en la influència d’universitats i acadèmies europees, molt especialment la francesa Académie des Beaux Arts.

Els academicistes observaven unes normes considerades clàssiques, fent gala, en general, d’una gran qualitat tècnica.

Aquest artista parisenc va seguir les directrius de l’Académie d’on va ser alumne i va celebrar la seva primera exposició al Saló de Paris de 1876, quan havia complert els vint-i-tres anys.

La seva obra més famosa data de l’any següent i es tracta d’una representació de la poetessa grega Safo.

Safo ha sigut un tema recorrent en moltes obres artístiques. Va ser la primera poetessa de la que es té notícia; va viure en torn de l’any 600 aC residint gairebé sempre a l’illa de Lesbos, tret d’un temps d’exili a Sicília motivat per lluites aristocràtiques.

Ella mateixa pertanyia socialment a la classe alta, de manera que va poder portar la vida pròpia d’una dona del seu rang social, allunyada necessàriament de l’ambient d’intrigues i lluites polítiques.

Va formar un grup de dones dedicades al culte a Afrodita en el que es conreava la poesia i la música, és a dir, feia de professora d’aquesta escola fundada per ella mateixa i convivia amb les seves companyes en un clima distès i propici a la contemplació i recreació de la bellesa i de l’art.

Tenia un estil poètic senzill i clar en el que descrivia passió amorosa física i intimista que adreçava a les dones del seu grup i a els deus, especialment a Afrodita. En les seves obres presentava el desig com una poderosa potència irracional i parlava de les passions amoroses que s’apoderen de l’ésser humà i que es manifesten en diverses formes com la gelosia, la nostàlgia o el desig.

Tal ha sigut la fama d’aquesta dona, que ha adquirit el nom de desena musa del món de la poesia.

La lluna misteriosa va fugir amb les Pleiades; la nit silenciosa ja arriba a la meitat; l’hora ja ha passat i, en vela, sola en el meu llit, deixo anar la regna del meu plor sense esperar pietat…” (Fragment d’un dels seus epigrames).

La pintura de Mengin vol reflectir la càrrega eròtica que definia molts del poemes de Safo, d’aquí que l’obra tingui també una evident càrrega sexual que pretén atraure els espectadors com ella pretenia expressar i atraure amor en el seus poemes.

El quadre que llueix un acabat minuciós de pinzellades fines, va ser exposat al Saló de París on l’erotisme li va ser permès perquè era una referència erudita a l’antiguitat clàssica. Però no és sols això, és també l’expressió de la melancolia i la bellesa, de l’impuls i de la reflexió: el rostre de Safo manifesta tristor, tristor de mort, perquè representa un intent de suïcidi que se li atribueix quan es va llençar al mar que apareix rere d’ella quan no va ser corresposta per un amor.

Qui vulgui veure l’original d’aquesta pintura, haurà de viatjar fins a Anglaterra, a la Galeria d’Art de Manchester.

 

Tristor, nostàlgia, recança… el rostre de la Safo de Mengin amaga molts sentiments.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: