SAINT-SAËNS. EL CIGNE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Camille Saint-Saëns retratat pel pintor italià Alberto Rossi

El francès Charles Camille Saint-Saëns (1835 – 1921) va ser un home amb moltes facetes. Per les que va ser històricament reconegut van ser les musicals: compositor, director d’orquestra, organista i pianista.

Va ser un virtuós del teclat, tant piano com orgue. Però l’aspecte multifacètic al que ens referíem es degut a que a part de la seva destresa musical, també va escriure, i va ser caricaturista. També es va dedicar a l’ensenyament.

Però la cosa no acaba aquí perquè a més va estudiar geologia, arqueologia, botànica i entomologia. A més va ser un bon matemàtic.

I això encara no és tot: va ser membre de la Societat Astronòmica de França, utilitzava sovint el seu telescopi i organitzava els concerts de manera que havien de coincidir amb alguns esdeveniments astronòmics, com per exemple, un eclipsi.

I després de tot això, per no avorrir-se, va escriure una obra filosòfica, un llibre de poesia i una comèdia.

Com es veu, un home tan multidisciplinar, en lloc de viure entre final del segle XIX i començament del XX, se l’hagués pogut situar fàcilment en ple període renaixentista.

La seva vida privada no va ser tan brillant. Es va casar amb una noia vint-i-un anys més jove que ell que li va donar dos fills. Els dos van morir i Saint-Saëns va culpar de les seves morts a la seva jove esposa. Encara que no es van separar oficialment, mai no van tornar a viure junts.

L’any 1886 Saint-Saëns va compondre El carnaval dels animals mentre estava estiuejant a Àustria. Va planejar l’obra com una espècie de broma per un dia de carnaval i hi surten lleons, gallines, tortugues, cangurs… amb tocs de bon humor.

Però va témer que l’obra fos considerada massa frívola i això pogués perjudicar la seva reputació, així que va prohibir que El carnaval dels animals fos representada mentre ell estigués viu, amb una excepció: la peça El cigne, perquè és una de les parts més serioses de l’obra on la música recrea els moviments d’aquesta au que ferida finalment mor.

Al vídeo no veiem això, són imatges més agradables i gens tristes. Serveix de teló de fons visual de la versió que escoltem a càrrec de la London Simfonietta dirigida pel suïs Charles Dutoit, un especialista en composicions franceses

 

Camille Saint-Saëns, excel·lent compositor i home polifacètic.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: