SALA PARÉS: MEMÒRIA 140 ANYS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Joaquim Vayreda. L’estiu. 1877.

Ignacio Zuloaga. La rossa. 1903.

Romà Ribera. Sortida del ball. 1913.

Joan Brull. El pessebre. 1894.

Santiago Rusiñol. Pelando la pava. 1892.

Santiago Rusiñol. Arquitectura verda. Granada.

Ramon Casas. La cordovesa. 1914.

Isidre Nonell. Interior de botiga. 1892.

Eliseu Meifrén. Barcelona vista des del Tibidabo.

 

Josep de Togores. Dues nenes. 1937.

Joan Serra. Rambles. 1963.

 

Ens agrada l’estil pictòric que promociona la Sala Parés, i no solament ens agrada a nosaltres perquè la galeria ha complert 140 anys i això és una fita que no està a l’abast de tothom.

De fet, a Espanya és l’única que pot presumir d’aquesta antiguitat i a nivell mundial molt poques la superen i a més amb l’afegit de què mai no ha interromput l’activitat.

La galeria del carrer Petritxol va ser fundada el 1877 per Joan Baptista Parés qui va tenir la valentia de reconvertir el negoci familiar de marcs, estampes i materials per pintors. I diem valentia perquè el negoci funcionava, és a dir que el senyor Parés no tenia necessitat de córrer riscs.

El cert és que gairebé un segle i mig després, la sala continua i en forma, i per celebrar-ho han organitzat una exposició amb un títol molt adequat: Memòria 140 anys.

La mostra es divideix en tres etapes reunint obres dels grans representats de l’art català i se centra en els primer cent-deu anys d’història de la galeria, fins al 1988 quan la sala s’obre a les noves tendències de l’art contemporani.

La primera etapa reuneix obres dels artistes que van protagonitzar les primeres exposicions monogràfiques de la sala i aquí podem veure obres de noms com Eliseu Meifrén i Josep Cusachs. Com curiositat, direm que en aquest bloc s’exposa la primera pintura que Ramon Casas va presentar a la galeria, era el 1882 i l’artista només tenia setze anys quan la va pintar.

Precisament, Casas i també Rusiñol i Clarasó son els protagonistes de la segona etapa. D’ells, qui va exposar primer va ser Rusiñol i després aniria fent mostres de forma regular, de manera que la Parés va ser testimoni directe de l’evolució del pintor des dels primers interiors fins als patis de Sitges passant pels paisatges.

De Casas podem veure un parell de quadres protagonitzats, com no, per Júlia Peraire, la seva musa i finalment esposa.

Aquesta etapa acaba el 1925, any en el que la galeria es comprada per Raimon i Joan Anton Maragall que la modernitzen i se centren més en la figuració a l’hora d’escollir els tipus d’exposicions a fer. D’aquesta època podem veure obres de Josep de Togores, Josep Mompou, Josep Amat, Miquel Villà o Josep Roca Sastre.

Per cert, encara que moltes de les obres que podem contemplar provenen de col.leccions particulars, n’hi ha unes quantes que estan a la venda, així que avís a navegants…

Nosaltres que des d’aquest web hem ressenyat un munt de les exposicions que organitzen, recomanem, com no, aquesta. S’ho mereixen.

Fins al 13 de febrer.

Per saber-ne més cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: