SALA PARÉS: SALONS A CAN PARÉS (1884-1930)

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Santiago Rusiñol. Cargolada.

Isidre Nonell. Dona llegint una carta.

Lluís Graner. Al tren.

Enric Clarasó. Figura.

Gaspar Miró Lleó. Bodegó.

Ricard Martí. El pianista i compositor Carles Vidiella.

 

Sovint hem parlat en aquestes pàgines de la Sala Parés, la galeria d’art més antiga de Barcelona.

L’establiment el va fundar el 1840 un pintor de Vilanova i la Geltrú, Joan Parés i Juncadella, encara que va començar funcionant con una botiga on es venien articles de belles arts, agafant forma definitiva de sala d’exposicions el 1877 amb el seu fill, Joan Baptista Parés i Carbonell.

Per dates, va saber convertir-se en el gran aparador artístic de l’època de la febre d’or, un moment en el que brillaven noms com els dels pintors Romà Ribera, Josep i Francesc Masriera, Modest Urgell… o escultors com Josep Campeny.

A més, va saber cobrir una mancança important: a Barcelona no hi havia ningun certamen oficial; per exemple, les Exposicions Nacionals solament se celebraven a Madrid i les Exposicions Generals d’aquí es van iniciar més tard. Així que la Sala va saber aprofitar-se d’aquesta absència per marcar el seu territori en la vida cultural i en el mercat de l’art barceloní d’aleshores.

La Parés va iniciar una sèrie de mostres l’any 1884 que prenien com model les que es feien als salons de Paris (sovint ens n’hem referit comentant obres de diversos artistes) encara que en el cas barceloní no hi havia ni premi ni òbviament jurat, en qualsevol cas aquests eren el públic que hi acudia. I és que l’objectiu no era repartir guardons sinó donar a conèixer les obres més destacades dels millors artistes.

Aquests dies la Sala està rememorant aquells anys amb una exposició específica: Salons a Can Parés (1884-1930) per a la qual s’han reunit un conjunt d’obres que provenen de col.leccions privades, cosa que vol dir que no és fàcil que les veiem, tant és així que algunes són inèdites.

La mostra es desenvolupa cronològicament seguint les Exposicions Extraordinàries de Belles Arts que hi van tenir lloc des del 1884 quan es va inaugurar la sala gran fins el 1901 quan es va celebrar l’última edició, i passa per altres mostres d’associacions artístiques de Barcelona fins als tres Salons de Tardor que es van celebrar del 1926 al 1928 quan la galeria ja estava regentada per Joan Anton Maragall i Noble.

Si sempre és un bon moment visitar la Parés, aquesta vegada ho és doblement perquè no serà fàcil que tornem a veure exposades la majoria de les obres que aquests dies s’hi exhibeixen.

Fins al 25 de febrer.

Diorama de la Sala Parés representant la inauguració de l’exposició de 1884.

El seu web és https://salapares.com/ca/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: