SANDRO VERONESI. EL COLIBRÍ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

El colibrí és un ocell petit que té la capacitat de mantenir-se en suspensió a l’aire. A Marco Carrera, oftalmòleg que exerceix a Roma, quan era un nen la seva mare li deia colibrí perquè era baixet. El problema de creixement es va solucionar amb injeccions d’hormones, però Marco ha continuat sent un colibrí per la seva habilitat per mantenir-se en l’aire malgrat les adversitats.

Un dia el visita a la consulta el psicoanalista de Marina, la seva dona i, saltant-se el secret professional, l’adverteix de que aquesta ha descobert que continua creuant correspondència amb un amor de joventut. No serà l’únic conflicte al que haurà d’enfrontar-se perquè també haurà de cuidar dels seus pares malalts que durant la seva infància havien escenificat un matrimoni feliç però sembla que no ho era tant: haurà de tractar de reconciliar-se amb el seu germà que ara viu als Estats Units, perquè entre ells planeja l’ombra del final tràgic de la seva germana molts anys enrere i, finalment, també haurà de fer-se càrrec de la seva néta quan la seva filla, mare soltera, deixi de poder fer-ho.  No pocs infortunis que Marco sempre afronta sense perdre l’ànim.

Aquesta és la història en la que ens submergeix Sandro Veronesi en la seva última novel·la El colibrí.

Ens endinsa en la biografia del doctor Carrera, un home d’uns quaranta anys al que comencem a conèixer de la mà d’un altre facultatiu, el doctor Carradori, el mencionat psicoanalista de la seva dona. La conversa que els dos tenen a la consulta de l’oftalmòleg ens radiografia a aquest, de manera que ja a les primeres pàgines sabem què li va passar al protagonista de la història i que li passarà en el futur, però tranquils, perquè aquestes revelacions no minven l’interès dels lectors.

Així, veurem com durant quatre dècades l’oftalmòleg aconsegueix mantenir-se “en suspensió”, com els colibrís. Viu rodejat de dones que psicoanalitza, fet que detesta però tolera. A part d’escriure’s amb Luisa, un amor platònic, apareixeran correus electrònics que escriu regularment al seu germà Giacomo -que resideix als Estats Units com dèiem-; en ells prevalen els apunts domèstics i quotidians, la llar de la infància. Hi ha també watsaps amb el psicoanalista. Són diferents registres per les diverses històries que van construint una novel·la que va cap enrere en el temps -coneixem els pares de Marco Carrera, la seva germana Irene i també el seu amic Duccio- i es projecta cap endavant on la protagonista serà la seva néta Miraijin, nom d’origen japonès que significa home del futur.

Totes aquestes narracions conformen una novel·la sobre la vida i les seves vicissituds, sobre l’amor i l’empatia i sobre la resiliència, com es diu ara, perquè l’obra aborda el dolor i la seva superació oferint-nos un bon exercici de vitalisme.

Per això, El colibrí resulta una novel·la delicada i potent, original i versemblant, dolça i punyent; un cant a la vida i a la necessitat de mirar cap al futur, una recomanable experiència literària.

 

El florentí Sandro Veronesi és un dels millors novel·listes d’Itàlia. Aquesta dada ho diu tot: ha guanyat dues vegades el Premi Strega, el més important guardó de les lletres italianes, i és l’únic escriptor que ha estat capaç de fer aquest doblet. L’havia guanyat amb Caos calmo, possiblement la seva millor novel·la, i ha repetit amb El colibrí.

Veronesi és, a més, un destacat assagista i periodista.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: