SÀTIR i BACANT, DE JAMES PRADIER

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

James Pradier. El sàtir i la bacant.

Vista posterior.

Primer pla de les dues figures.

Vista general de l’obra.

 

Avui parlem d’un escultor francès nascut a Suïssa, James Pradier.

Per alguns aspectes de la seva obra, pertany a l’estil neoclàssic que dominava França a començament del segle XIX.

Aquest acabat neoclàssic de les seves obres va estar marcat en molts casos per una evident càrrega eròtica que va donar a molts dels temes mitològics que tocava.

Es el cas de l’escultura que comentem, Sàtir i Bacant, que va causar escàndol quan la va presentar al Saló de l’any 1834 fins al punt que el govern va refusar la seva adquisició i va ser el comte Anatole Demidoff qui la va comprar i se la va emportar al seu palau a Itàlia. Una de les causes de l’escàndol, a part de l’escena que es representa, és que molts van voler reconèixer en les figures els trets del propi escultor i de la seva amant Juliette Drouet.

En efecte, es creu reconèixer a Juliette qui era en aquella època model assídua de Pradier. Fins i tot van tenir una filla que va morir jove. Posteriorment Juliette Drouet va arribar a ser l’amant de l’escriptor Víctor Hugo. Aquesta identificació es va reforçar encara més tenint en compte qui va acabar comprant l’escultura, el comte Demidoff, que havia obtingut també els favors de la model.

En quant al sàtir, encara que alguns el van identificar com un autoretrat crític de l’escultor, no recoda massa la cara de Pradier i sembla més bé que està basat en models antics.

A l’obra veiem a la bancat coronada amb fulls de vinya mentre sembla abandonar els seus sentits als braços del sàtir que la descobreix.

L’escultura desprèn un erotisme carnal que va causar l’escàndol esmentat quan va ser exposada al Saló, tot i que l’obra apareixia en una petita sala a part, però ni així va passar desapercebuda.

Aquesta escultura anuncia la ruptura amb el romanticisme perquè ja no tenen a veure amb ell la força bruta i la sensualitat que representa ni tampoc la cara de la bacant està idealitzada, al contrari, Pradier detalla minuciosament cada plec de la pell. Per això els detalls son naturalistes i afegeixen una sensualitat que està allunyada de la bellesa ideal grega.

La seva visió en directe no deixa indiferent perquè està feta a mida natural i detalls com el realisme de la pell de l’esquena de la bacant sobre la cuixa peluda del sàtir o el peu humà de la noia al costat de la peülla d’ell, creen uns contrasts sorprenents.

I per veure aquests contrasts en directe, cal viatjar a París doncs està exposada al Museu del Louvre.

James Pradier. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: