SEMPRONIANA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Semproniana, un clàssic barceloní que compleix un quart de segle.

Un corredor ens introdueix al menjador.

 

Vista general del menjador.

Les ampolles estan a la vista.

Es juga amb els colors i amb un mobiliari molt variat.

 

Una altra perspectiva del menjador.

Vista des d’un altre angle.

Prova inequívoca de què el restaurant pensa en els nens.

 

Vista des d’un altre angle.

Un dels racons del restaurant.

 

Al número 148 del carrer Rosselló trobem un restaurant que ja és entre els clàssics de Barcelona: Semproniana.

La primera cosa que apreciem quan entrem és que té una ambientació molt curiosa que fa que sigui un dels restaurants més originals de l’Eixample.

Així, la cuina, a joc amb la decoració, és una barreja eclèctica i divertida d’èpoques i cultures amb molts detalls ornamentals.

En quant al menjador, també té la seva fantasia amb cortines, curiosos llums i amb les ampolles de vi a la vista. No sembla que hi hagi una cadira igual a una altra, ni un plat o taula; és un local singular però sense que això signifiqui que no sigui també càlid i acollidor.

Pel que fa al menjar, està ben presentat i és de qualitat. Plats com el bacallà amb mel, la tonyina amb cacauets, els macarrons farcits de botifarra negra, la botifarra amb gambes, el peix que compren a la parada de la Lola, entre molts d’altres plats, convenceran a qualsevol comensal. La varietat s’estén naturalment també a la carta de vins.

A més, el restaurant ofereix diversos menús i packs que permeten ajustar-se a la capacitat de cada butxaca.

L’establiment té diverses cares perquè no solament es menja, també qui vulgui i s’apunti pot assistir als tallers que s’organitzen fins i tot per nens perquè així els petits poden aprendre i gaudir dels trucs i consells de l’Ada Parellada, la xef del restaurant.

I com i quan va néixer Semproniana? Ja ve de lluny perquè ens hem de remuntar al 1993 quan l’Ada va llogar aquest local que fins feia poc temps era la seu de l’Editorial Miquel fins que va tancar. Així, els llibres van ser canviats per les cartes.

I perquè va ser batejat com Semproniana? Doncs es degut a que l’historiador Josep Estrada havia afirmat que hi havia una vila romana anomenanda Semproniana on ara es troba Granollers (Ada Parellada és d’aquesta cuitat). La teoria d’Estrada no va ser mai acceptada fins que molts anys després, gràcies a unes obres d’excavació del pavelló de handball es van trobar restes d’aquella antiga vila romana. Els fets van acabar donant la raó a Josep Estrada a qui gairebé l’havien pres per boig. Així que en homenatge a tots aquells que creuen i defensen les seves idees, el local va ser batejat com Semproniana.

Ana Parellada és una creadora i no només pel restaurant. Ella va posar en marxa el Gastrorecup, que és una reivindicació contra el malbaratament dels aliments doncs n’hi ha que son totalment aptes pel consum encara que son retirats del circuit comercial perquè no compleixen amb certs requisits estètics com pot ser la forma o el color malgrat que son absolutament comestibles.

Des de fa temps, Parellada es belluga per sensibilitzar la gent i buscar solucions, i amb el projecte Gastrorecup vol demostrar que es pot fer un menú gastronòmic de qualitat amb aquests aliments reivindicant així la cuina sostenible:

 

 

 

Ada Parellada, molt més que una cuinera, una creadora.

El seu web és https://semproniana.net/ca/

2 comentaris

    Ada Parellada says:

    Moltes gràcies!!!!!

    Jordi Rivera says:

    Gràcies a tu, Ada, per la teva bona feina.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: