SÍLVIA PÉREZ CRUZ. VESTIDA DE NIT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

De Palafrugell és Sílvia Pérez Cruz.

No és casual que no utilitzi un nom artístic fals i faci servir els cognoms dels seus pares doncs Càstor Pérez -el pare- va ser compositor, cantant i un gran estudiós de l’havanera i la seva mare, Gloria Cruz, és cantant, poeta i autora de diverses lletres d’havaneres.

No cal dir que amb aquestes influències, Sílvia des de molt jove va estudiar música: piano, solfeig, saxo, i es va arribar a llicenciar en cant de jazz.

Als divuit anys, en arribar a la majoria d’edat, es va instal.lar a Barcelona on va continuar estudiant música.

En quant a la seva carrera professional, és molt variada doncs ha treballat amb Joan Díaz Trio en un disc de jazz, i amb diversos estils amb Joan Monné, Javier Colina, Jeanette, Jerry González…

Fins i tot ha cantat pels ballarins Israel Galván, Damián Muñoz i Sol Picó.

Durant molts anys ha format part del grup multicultural barceloní Las Migas, un quartet femení.

Fins i tot ha fet incursions en el teatre doncs va participar a l’obra El jardí dels cinc arbres i en una adaptació de texts de Salvador Espriu.

I no s’acaba aquí la cosa: ha treballat pel cine també aconseguint dos Goya a la millor cançó, Blancaneus al 2012 i  Cerca de tu casa el 2017 que també es va emportar el Gaudí.

La cançó que la veiem interpretar al vídeo és Vestida de nit. La música és del seu pare i la lletra és un bonic poema de la seva mare. De fet, aquesta peça té trenta anys, Gairebé tants com Sílvia. Quan els seus pares la van compondre el 1988, ells mateixos la interpretaven. Va tenir tal èxit que va ser versionada per cantants i conjunts, tant d’havaneres com formacions corals, i enregistrada en diverses ocasions.

La interpretació de Sílvia va ser gravada el 2011 durant la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell que va homenatjar el seu pare mort set mesos abans. D’aquí l’especial emoció que demostra l’artista.

 

“Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic,
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquell món d’enyoranças,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol
porten tonades enamorades,
dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquell món d’enyoranças,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.”

 

Silvia Pérez Cruz, cantant d’una versatilitat excepcional, llueix una col.lecció impressionant de premis. Pràcticament surt a una mitjana de premi per any de carrera.

El seu web és http://silviaperezcruz.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: