• Home
  • /
  • Pintura
  • /
  • Vouet
  • /
  • SIMON VOUET. EL TEMPS VENÇUT PER L’ESPERANÇA i LA BELLESA

SIMON VOUET. EL TEMPS VENÇUT PER L’ESPERANÇA i LA BELLESA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El Temps vençut per l’Esperança i la Bellesa.

El temps amb els seus atributs: dalla de la mort i rellotge de sorra.

L’Esperança amb la seva característica corona de flors.

La Bellesa, coronada amb perles.

El parisenc Simon Vouet va ser un dels pintors francesos més importants del període barroc, però amb una concepció bastant classicista.

En l’època barroca era habitual trobar pintures que representaven el Temps com imatge de la transitorietat de la vida i dels valors que la governen.

En aquests quadres, era el Temps el que desafiava l’Amor, però l’any 1627 a Vouet se li va ocórrer intercanviar aquests papers i fer-ho des d’una perspectiva una mica còmica i ho va plasmar en l’obra titulada El Temps vençut per l’Amor, l’Esperança i la Bellesa.

Al Temps el veiem com un vell alat caigut a terra i són clarament visibles els seus atributs: la dalla de la mort i el rellotge de sorra.

Es atacat per un alegre grup de personatges, gairebé com si li estiguessin gastant una broma:

Els amorets li desplomen les ales i fins i tot un d’ells el mossega.

A la nostra esquerra tenim a l’Esperança tocada amb la corona de flors que la identifica, atacant-lo amb un garfi. Ella no pot dissimular un riure contingut mentre el vell la mira desafiant.

I a l’altre costat tenim a la Bellesa, coronada amb perles, qui amb un somriure als llavis, amenaça amb clavar-li la llança mentre l’estira dels cabells. Per cert, aquesta noia era en realitat Virginia da Vezzo, l’esposa del pintor. Vouet va voler aprofitar aquesta pintura per immortalitzar-la com la Bellesa, tota una galanteria.

Es un quadre desenfadat que pretén relativitzar la idea de la mort doncs realment el personatges l’estan ridiculitzant en la figura del vell. Es una volta de 180 graus a aquest tema sempre representat d’una manera molt solemne.

La composició es basa en moviments contraposats que donen un aspecte centrífug als personatges. Veiem predominar les línies diagonals, els colors son brillants, molt vius, la llum és clara i és una pintura que dóna amb tots els gestos representats, sensació d’agitació. Es doncs un quadre típicament barroc perquè conté totes les característiques que defineixen aquest corrent pictòric, això sí, conjugades amb elements classicistes com ara la correcció anatòmica i la proporció, així com el tema al.legòric, encara que en aquest cas sigui per donar-li la volta a la truita (ja s’ha dit al començament que Vouet era un barroc classicista, com el general ho van ser la majoria dels pintors francesos).

Vouet va estar inspirat tant per Caravaggio com per El Veronès (va estar vivint a Roma bastants anys per conèixer la pintura italiana). Amb la influència d’aquest últim va adaptar les grans decoracions de l’època de Lluís XIII perquè va arribar a ser pintor de la seva cort. A més, amb aquest tipus d’obres va introduir la influència de l’art italià a la França d’aquell temps.

Des de fa sis dècades el quadre es troba a Espanya, al Museu del Prado, perquè al 1954 el Patronat del Museu el va adquirir a Londres a un col.leccionista particular (William Drown).

 

Així es va retratar Simon Vouet al 1615, quant tenia vint-i-cinc anys.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: