SOFONISBA ANGUISSOLA. AUTORETRAT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Sofonisba Anguissola pintant un quadre religiós. 

Primer pla de la pintora.

 

De Cremona, Itàlia, era la pintora Sofonisba Anguissola, (1535 – 1625).

Pertanyia a la petita noblesa de la ciutat llombarda i era la germana gran dels set fills del matrimoni entre Amilcare Anguissola i Bianca Ponzone. Eren un noi i sis noies, quatre de les quals -entre elles Sofonisba- van ser pintores gràcies a què el seu pare sempre les va animar a que cultivessin l’art.

Quan tenia catorze anys va ser enviada junt amb la seva germana Elena a estudiar amb Bernardino Campi, afamat pintor de l’escola de Llombardia. Després continuaria els estudis amb Bernardo Gatti, pintor renaixentista conegut com “Il Sojaro”.

Cinc anys després, el 1554, viatja a Roma on coneix a Miquel Àngel per a qui va pintar l’obra Nen mossegat per un cranc. Va tenir una bona relació amb ell que va possibilitar que es fes un forat definitiu al costat de l’artista qui li donava esbossos del seu quadern de notes perquè ella els pintés amb el seu propi estil.

No obstant, la seva carrera artística es va veure coartada per les prohibicions que patien les dones en aquella època: per exemple, no va poder estudiar anatomia ni dibuixar del natural perquè no les estava permès observar cossos nus. Això explica que els seus familiars i ella mateixa fossin els protagonistes més freqüents de les seves obres.

Però no van ser els únics protagonistes: el 1558 va viatjar a Milà on va pintar al Duc d’Alba qui la va recomanar el rei d’Espanya Felip II. Així que un any després va ser invitada a visitar la cort espanyola, moment crucial en la seva carrera perquè va ser contractada com dama de companyia d’Isabel de Valois, esposa del rei, càrrec des del que va continuar exercint com retratista fins a convertir-se en pintora de la cort. Allí va tenir oportunitat de retratar a la germana del  rei, Juana, així com al seu fill Don Carlos. Amb el temps també retrataria a Anna d’Austria, la quarta esposa del rei.

El 1571 es va casar amb Fabrizio de Moncada, germà del virrei de Sicília, a on es va dirigir per viure. El seu marit moriria i va contraure nou matrimoni amb el noble genovès Orazio Lomellino vivint entre Gènova i Palerm.  En aquesta ciutat va ser visitada per Anton van Dyck qui la va retratar en el seu quadern de viatge. Això ja va ser el 1624, és a dir, quan Anguissola era nonagenària, però l’edat no la impedia de ser encara capaç de discutir sobre pintura amb l’artista flamenc.

Un exemple dels bons retrats que feia és el que veiem a l’encapçalament. En aquest cas és un autoretrat en el que la pintora no s’amaga de la seva feina doncs apareix amb tots els estris, pinzell, colors, llenç… Això fa que Anguissola ens ofereixi dues obres en una: l’autoretrat i una pintura religiosa sobre la que estava treballant.

El quadre data del 1556, és a dir, de quan es trobava a Roma.

Qui vulgui veure l’original d’aquest quadre haurà de viatjar fins a Polònia doncs es troba exposat en el castell de la ciutat de Lancut. El castell és el Museu de Lancut i amb aquest mateix nom se’l coneix.

 

Sofonisba Anguissola deia que exercia de retratista “per distreure’s”. Això era perquè que una dona de la noblesa practiqués la pintura no estava ben vist. Però el seu talent l’acabaria portant molt més enllà d’aquesta consideració de “distracció”.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: