SOMBRA, DE ZHANG YIMOU

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El comtat de Pei (Peixian) està sota l’administració d’un rei salvatge i perillós. El comandant del seu exèrcit, encara que ha demostrat la seva vàlua en el camp de batalla, es veu forçat a utilitzar tota classe de brutes estratagemes per poder sobreviure a les traïcions que es succeeixen a la cort del rei, i per això ha hagut de crear una “ombra”, un doble que és capaç d’enganyar al mateix rei i als seus enemics quan la situació ho requereix. Quan el rei i el comandant decideixen assetjar la ciutat murallada de Jing, començarà un combat sense igual que sacsejarà els ciments de la cort de Peixian.

Fa trenta anys Zhang Yimou va situar en el mapa el nou cine xinès amb la seva primera pel.lícula, Sorgo roig. Va començar una carrera espectacular en la que entre els anys 1988 i 1994 va encadenar grans films: l’esmentat Sorgo roig, Ju dou, La llanterna vermella, Qiu Ju, una dona xinesa i Viure!. Després va baixar el peu de l’accelerador per dedicar-se a experimentar en un tipus de cine diferent, molt estètic però de menys profunditat social; seria el cas de Una dona, una pistola i una tenda de fideus xinesos, per exemple. En relació al seu currículum, on es trobaria aquesta Sombra doncs podríem trobar similituds amb La casa de les dagues voladores, però no tan colorista.

L’acció de Sombra passa en una irreal última fase de la era imperial xinesa, amb reis, princeses i guerrers emmarcats en un clima polític d’aliances i on malgrat la testosterona, es pot veure un toc feminista doncs fins i tot un dels exèrcits guanya una batalla gràcies a una tècnica de “moviments femenins”.

Tot s’articula a partir d’un tema que no es nou, el de l’existència d’un doble, encara que en una atmosfera de cinema fantàstic, no realista, en un estrany escenari on no para de ploure. El doble ho és del comandant, qui té problemes de salut, i aquest substitut emmascarat és un civil que acabarà liderant la batalla per recuperar pel rei una ciutat ocupada pels enemics. Però també el doble s’enfronta al propi rei, un individu menyspreable. Aquest argument dóna peu a que Yimou desenvolupi tot tipus de reflexions sobre el poder, l’ambició, l’honor, els llaços de sang i afectius i la identitat individual.

Podríem dividir la pel.lícula en dos parts. La primera és més expositiva amb composicions d’imatges que expressen les jerarquies i els jocs de poder que remeten al cinema de Kurosawa. Aquesta part a algú se li pot fer una mica llarga. Després vindran les escenes del combat on el director xinès desplega la seva millor pirotècnica visual, fins i tot més espectacular que el que es va veure a La casa de les dagues voladores.

Yimou va ser director de fotografia abans que realitzador, i es nota: per aquest film ha volgut una fotografia saturada, molt grisa sense arribar clarament al blanc i negre, és una evocació a l’art xinès amb tinta.

Encara que el marc argumental pot resultar una mica confús, Sombra ofereix un univers que no per ser artificial deixa de resultar intrigant i bell.

 

Zhang Yimou va començar la seva carrera despertant una unànime admiració. Però en aquests últims anys ens ha ofert una mica de tot en una línia més bé irregular.

Possiblement també seran irregulars les crítiques que rebi per Sombra, una molt bona pel.lícula per alguns i un film passat de rosca per d’altres, encara que abunden més els primers.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: