SUPPORT, PER LORENZO QUINN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Les espectaculars mans que sostenen l’hotel Ca S’agredo a Venècia.

Vista general.

Vista lateral.

 

Lorenzo Quinn té un cognom il.lustre, artísticament parlant, perquè el seu pare Anthony va ser un gran actor de cine.

Va néixer a Roma perquè la seva mare, la dissenyadora Jolanda Addolori, era italiana.

Lorenzo va ser educat entre els Estats Units i Itàlia i sempre va tenir una inclinació cap a l’art.

Va començar practicant la pintura surrealista als anys vuitanta quan es va inscriure a l’Acadèmia de Belles Arts de Nova York. Però acabaria veient que el seu futur estava en l’escultura perquè era una disciplina artística que li permetia expressar millor la seva originalitat.

Així que durant el final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta va compaginar escultura i cine -arribant a actuar junt amb el seu pare-, però l’experiència cinematogràfica no va passar d’aquella dècada i s’acabaria centrant exclusivament en l’escultura.

Un punt molt important en la seva carrera com escultor va ser l’exposició que va celebrar el 2008 titulada Evolution en la que va poder mostrar la seva producció  i va servir per inaugurar les noves dependències de la Galeria Halcyon, a Mayfair, Londres. La galeria va acabar publicant un llibre sobre la seva obra.

Estilísticament, Quinn s’inspira en mestres com Bernini, Miquel Àngel o Rodin, però adaptant-se als temps doncs és un artista d’avantguarda.

Ha tingut èxit, doncs ha exposat internacionalment durant les dues últimes dècades i les seves obres formen part de moltes col.leccions privades de tot el món, però també poden ser contemplades en espais públics -al Passeig Marítim de Castelldefels podem trobar una-.

Entre el munt d’encàrrecs que ha tingut, podem citar l’obra L’arbre de la vida realitzat per les Nacions Unides o la imatge de Sant Antoni que el Vaticà li va demanar que fes per la Basílica del sant a Pàdua.

Però per allò que més se’l coneix és per les expressives recreacions que fa de les mans humanes. Això és perquè ell vol esculpir la que es considera la part més difícil i complexa del cos humà a nivell tècnic. Ho fa perquè a més, ha declarat, la mà té molt poder: el poder d’estimar, d’odiar, de crear i de destruir.

Doncs aquí en tenim un espectacular exemple, les gegantines mans que va crear per sostenir la façana de l’hotel Ca S’agredo, un dels palaus que formen part del Gran Canal de Venècia.

El títol és precisament aquest, Support (sosteniment). La va fer perquè coincidís amb la celebració de l’exposició d’art internacional conegut com la Biennal de Venècia.

Es un dels molts projectes artístics que s’han fet per cridar l’atenció sobre els impactes que està causant el canvi climàtic i el paper que la gent hi ha de jugar.

En aquest vídeo podem veure imatges d’aquesta gegantina escultura i com es va transportar i muntar:

 

Lorenzo Quinn fa anys que viu a Barcelona. Va voler venir aquí perquè desitjava canviar l’ambient anglosaxó per un més llatí, i ara és un barceloní més.

No solament fa escultura sinó que dissenya joies que es poden comprar a la joieria Rabat.

El seu web és https://www.lorenzoquinn.com/es/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: