SUSANNA i ELS VELLS, DE GUERCINO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Susanna i els vells, de Guercino

Primer pla de Susanna.

Primer pla d’Arquian i Sedequia.

 

L’italià Guercino és un dels pintor barrocs més destacats del seu país.

Guercino és un sobrenom perquè aquesta paraula italiana significa guerxo (patia d’estrabisme). En realitat, ell es deia Giovanni Francesco Barbieri.

Les seves primeres pintures, les de començament del segle XVII, estaven molt influïdes per l’estil dels germans Carracci i això es traduïa en treballs amb una bona composició dramàtica i amb un ideal de bellesa en la línia del renaixement.

Com a detall de la fama que va tenir Guercino en el seu temps, val a dir que fins i tot Velázquez, que a la llarga va acabar tenint molt més nom que ell, li va fer una visita quan va viatjar per primera vegada a Itàlia.

Com a mostra del seu estil durant la seva primera època, la de la influència dels Carracci, podem veure l’obra Susanna i els vells.

Es tracta d’una escena bíblica, concretament del que s’explica al llibre de Daniel de l’Antic Testament. En ella, Susanna s’està banyant en el seu jardí i no s’adona de que dos jutges l’estan mirant.

Aquests dos personatges son Arquian i Sedequia, que tot i la seva edat i estatus, animats per la bellesa de la dona, li proposaran tenir relacions sexuals amb ella.

Susanna era un exemple de virtut i, evidentment, va refusar la proposició.

Els dos jutges, en venjança per la seva negativa, van aixecar fals testimoni en la seva contra i la van acusar d’adulteri.

Daniel va ser l’encarregat de jutjar el cas i va poder demostrar la falsedat de les acusacions i va castigar els dos vells perjurs.

Es curiós com aquest nu de Susanna s’ha anat repetint al llarg de la història de la pintura. Sorprèn, perquè tal com explica la Biblia i Daniel va demostrar, Susanna era un exemple de virtut, però la seva nuesa s’ha repetit en el món de l’art vàries vegades.

Aquesta és sens dubte la millor obra de Guercino de la seva primera etapa. A part de l’esmentada influència dels Carracci, també podem notar un cert estil caravaggià per la utilització d’acusats clars-obscurs i per el naturalisme amb el que estan representades les figures.

Tots aquest elements pictòrics ajuden a dinamitzar l’acció (les figures dels jutges denoten un evident moviment) i contrasta amb el nu de Susanna que és d’una absoluta serenor clàssica. Aquesta contraposició mostra com Guercino va ser un artista pont entre el classicisme i el barroc (la part esquerra del quadre és molt més barroca que la part dreta, més clàssica).

Guercino va pintar l’obra l’any 1617 per al cardenal Ludovisi. Anys després el quadre va ser regalat el rei d’Espanya Felip IV que el va penjar al Monestir de l’Escorial.

Actualment, si volem contemplar-lo in situ, haurem d’anar al Museo del Prado de Madrid.

 

Aquest era Guercino (autoretrat).

Per saber d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: