THE CURE. PICTURES OF YOU

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

The Cure

 

Fa quatre dècades que la banda britànica The Cure es va formar.

Era l’any 1976 i des d’aleshores el grup ha passat per diferents estils i gèneres musicals: post-punk, rock gòtic, new wave, música electrònica…

Amb el seu historial i canvis estilístics, The Cure és un grup de referència que ha influït en diverses bandes com Interpol o Mogwai.

L’aparença estètica del líder del grup, el cantant Robert Smith, sovint vestit de negre i amb els llavis i ulls pintats, sumat a les lletres de les cançons, moltes de les quals eren introspectives i existencials, va fer que la banda fos associada generalment al rock gòtic. Smith, però, no hi ha estat mai d’acord perquè considera el grup inclassificable per la diversitat de camps musicals que han tocat.

En un dels moments de més popularitat de The Cure, al 1989, van publicar el que està considerat com el seu millor disc, Desintegration, octau àlbum d’estudi. Va ser l’LP amb el que van arribar més alt a les llistes.

Una de les seves cançons és Pictures of you (Fotografies teves),  una de les cançons clàssiques del grup. A Robert Smith la idea de la cançó li va venir quan va patir un incendi a casa. Buscant entre les cendres va trobar la seva cartera que contenia fotografies de la seva dona:

 

“I’ve been looking so long at these pictures of you
That I almost believe that they’re real
I’ve been living so long with my pictures of you
That I almost believe that the pictures
Are all I can feel

Remembering you standing quiet in the rain
As I ran to your heart to be near
And we kissed as the sky fell in
Holding you close
How I always held close in your fear
Remembering you running soft
Through the night
You were bigger and brighter
And wider than snow
And screamed at the make-believe
Screamed at the sky
And you finally found all your courage
To let it all go

Remembering you fallen into my arms
Crying for the death of your heart
You were stone white
So delicate
Lost in the cold
You were always so lost in the dark
Remembering you how you used to be
Slow drowned
You were angels
So much more than everything
Hold for the last time
Then slip away quietly
Open my eyes but I never see anything

If only I’d thought of the right words
I could have held on to your heart
If only I’d thought of the right words
I wouldn’t be breaking apart
All my pictures of you

Looking so long at these pictures of you
But I never hold on to your heart
Looking so long for the words to be true
But always just breaking apart my pictures of you

There was nothing in the world
That I ever wanted more
Than to feel you deep in my heart
There was nothing in the world
That I ever wanted more
Than to never feel the breaking apart
All my pictures of you”.

 

He estat mirant tant de temps aquestes fotografies teves que gairebé em crec que son reals. He estat vivint tant de temps amb les teves fotografies que gairebé crec que les fotografies son tot el que puc sentir.

Et recordo de peu tranquil.la sota la pluja mentre jo corria per estar a prop del teu cor i ens besàvem mentre queia el cel abraçant-te fort com sempre t’abraçava quan tenies por. Et recordo corrent delicadament en la nit i et veia més gran i més brillant que la neu, i cridaves a tot allò que només era fantasia, cridaves al cel i al final trobaves el valor per deixar-ho anar tot.

Et recordo caient entre els meus braços plorant per la mort de l’amor en el teu cor. Eres com una pedra blanca tan delicada i perduda en el fred. Sempre estaves tan perduda en la foscor…

Et recordo com estaves tan perduda i eres com un àngel, molt més que qualsevol cosa i et vaig abraçar per última vegada, i vas desaparèixer silenciosament. Vaig obrir els ulls i ja no vaig veure res.

Si m’haguessin sortir les paraules adequades encara hagués pogut romandre al teu cor, Si m’haguessin sortit les paraules adequades no estaria trencant les teves fotografies.

Miro tan aquestes fotografies teves, però mai arribo al teu cor, busco tant de temps les paraules adequades, però estic trencant les teves fotografies.

No hi havia res en el món que volgués més que sentir-te profundament en el meu cor. No hi havia res en el món que volgués més que no haver de trencar totes les teves fotografies“.

 

The Cure de ben jovenets.

El seu web és: http://www.thecure.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: