THE GUILTY, DE GUSTAV MÖLLER

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Jakob Cedergren és Asger Holm, un policia relegat a operador telefònic d’emergències.

 

Asger Holm, oficial de policia, ha sigut suspès temporalment de les seves funcions i relegat a operador del servei d’emergències. Durant el seu rutinari torn de nit, rep una estranya trucada d’una dona espantada. Tot i la seva reacció de sorpresa, Asger s’adona que la persona que té a l’altre costat del telèfon ha sigut segrestada, i comença una recerca.

Forçosament reclòs en la seva taula a la centraleta d’emergències, haurà de localitzar i ajudar la dona en perill amb l’ajut dels seus companys per tot el país. A mesura que passen els minuts, Asger haurà d’enfrontar-se no solament a la precipitació dels esdeveniments sinó també als seus propis dimonis personals.

Per fer un bon thriller no sempre és necessari que hi hagi persecucions, atracaments, tiroteigs o assassinats. Aquí en tenim un exemple de que amb un telèfon, i a sobre fix, n’hi ha prou. Es tracta de The guilty (el culpable), l’opera prima del director Gustav Möller.

En efecte, el telèfon és l’única cosa de la que disposa un policia destinat temporalment a la secció d’emergències per ajudar a una dona desesperada que demana auxili quan ha sigut segrestada pel seu marit i tem per la vida dels seus fills. I, bàsicament, el que veurem durant una hora i mitja és la cara del policia amb uns auriculars tractant de trobar una solució per aquesta situació límit.

No cal dir que per una pel.lícula d’aquestes necessitats, el pressupost és baix. Es necessita sobre tot un molt bon actor -i Jakob Cedergren està a l’alçada construint una interpretació tant complicada com matisada, mentre la càmera s’ocupa de que la seva cara no resulti repetitiva a base d’una estudiada planificació- i un bon guió que és detallista i precís. Després cal afegir que les veus que s’escolten al telèfon, els tons dels personatges amb els que el protagonista connecta, també desprenguin veracitat i sàpiguen crear desassossec en l’espectador. Posats a fer estalvis, no hi ha ni música -solament al final- perquè a fi de comptes son els sons els encarregats de crear una atmosfera amenaçant.

I resulta sorprenent que un film d’aquests característiques pugui lluir acció, però sí que en té, solament que fora de pla de càmera, ens fa viure les peripècies que estan succeint a l’altre costat de la línia telefònica.

De manera que cal reconèixer els mèrits d’aquesta primera pel.lícula de Möller que transcorrent entre quatre parets és tot un senyor thriller d’acció. A veure si algú és capaç de millorar-ho perquè és molt més complicat del que pugui semblar.

 

Aquest és el director Gustav Möller. Suec de naixement, és de formació cinematogràfica danesa i amb The guilty signa amb encert el seu primer llargmetratge.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: