THE MOTELS. ONLY THE LONELY

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

The Motels

 

The Motels és una molt veterana banda californiana amb quatre dècades d’història. No cal dir que després de tants anys el grup ha anat canviant de músics, però això sí, sempre al capdavant ha figurat i figura la frontwoman Martha Davis.

Ella, un llunyà 1971 es va unir a un grup anomenat The Warfield Foxes que quatre anys després es rebatejarien com The Motels.

En aquell temps, el grup va participar en un show que es deia Radio Free Hollywood at Troupers Hall, on lloc on es celebraven actuacions per donar-se a conèixer. Després van aparèixer en un altre show de radio, el Rodney Bingenheimer. Aquestes actuacions els van donar certa notorietat que els va permetre gravar una demo per Warner Bros. Records que no va prosperar. Capital Records els va oferir un contracte que no els va convèncer així que , desanimats, van decidir dissoldre’s.

Però la dissolució només va durar un any perquè el 1978 Davis i el guitarrista Jeff Jourard va decidir recuperar el grup reformant-lo. I els va anar bé perquè van començar el que seria el més fructífer període de la seva carrera.

El seu èxit més conegut és d’aquella època. Corria el 1982 i van publicar el seu tercer àlbum que es deia All Four One el qual contenia Only the lonely, la cançó amb la que han escalat més alt en les classificacions.

La peça diu:

 

“We walked the loneliest mile
We smile without any style
We kiss all together wrong
No intention
We lied about each other’s drinks
We lived without each other
Thinking what anyone would do
Without me and you
It’s like I told you
Only the lonely can play
So hold on here we go
Hold on to nothin’ we know
I feel so lonely
Way up here
You mention the time we were together
So long ago well I don’t remember
All I know is it makes me feel good now
It’s like I told you only the lonely can play
Only the lonely only the lonely can play
Only the lonely only the lonely can play
It’s like I told you only the lonely can play
Only the lonely
Only the lonely can play”.

 

“Vam caminar la milla més solitària, vam somriure forçadament, ens vam besar per error, sense tenir la intenció.  

Vam mentir sobre el que vam beure, vivíem sense dependre l’un de l’altre, pensant el que cadascú faria sense l’altre.

Es el que et vaig dir, el joc que només els solitaris poden jugar.

Així que espera que aquí venim i aferrat al no res… em sento tan sola aquí…

I parlem del temps que vam estar junts, fa ja tan que no ho recordo, però sí que sé que ara em fa sentir bé. 

Es el que et vaig dir, el joc que només els solitaris poden jugar, que només els solitaris poden jugar, que només els solitaris poden jugar.

Es el que et vaig dir, el joc que només els solitaris poden jugar, només els solitaris, només els solitaris poden jugar…”.

 

 

The Motels amb una de les seves antigues formacions però sempre amb Martha Davis al capdavant.

Aquest mes de març publiquen un nou disc.

El seu web és https://www.themotels.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: