THE RIDER, DE CHLOÉ ZHAO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

 

Brady Blackburn -Brady Jandreau en la vida real- s’ha de plantejar una nova existència quan desprès d’un accident ha de renunciar a tot allò sobre el que havia construït la identitat.

 

Brady va ser una estrella del rodeo i un bon entrenador de cavalls fins que va patir un accident que el va incapacitar per tornar a muntar.

Torna a casa i s’adona que l’única cosa que vol fer és continuar muntant a cavall i participar en rodeos, així que davant de la sobrevinguda incapacitat per fer-ho, se sent frustrat. En un intent per reprendre el control de la seva vida, emprèn un viatge a la recerca d’una nova identitat i del significat d’allò que se suposa que és ser home en el cor d’Amèrica.

The rider és el segon llarg metratge de la directora Chloé Zhao. En aquest film explora la manera en què la ficció es pot alimentar de la veritat treballant amb actors no professionals que pràcticament estan representant la seva pròpia vida, especialment a l’hora de projectar el món que els envolta.

La pel.lícula arrenca amb una ferida, la que Brady té al cap, i aviat veiem que el que estem contemplant i contemplarem és un tros de vida sense massa espai per la recreació ocasional perquè tant el lloc com els personatges, no solament Brady, tenen pell verídica i ferida natural, allò que ens expliquen ho estan sentint realment, és un sentiment íntim que es fa públic a través de la pantalla.

Així coneixem al jove protagonista que viu en aquella Amèrica rural on encara es manté un lleuger aroma a western, és un jove que ara no pot fer allò sobre el que havia construït tota la seva identitat i queda ferida també la seva masculinitat o la idea que sobre ella es té en una comunitat ideològicament estreta i aferrada a velles tradicions.

Es tot molt directe en aquest film de Zhao que té tant de retrat individual com d’esbós familiar perquè els actors no son professionals, son els membres de la família Jandreau que s’interpreten a sí mateixos i val a dir que el protagonista, Brady Jandreau, fa un molt bon paper essent aquesta la seva primera pel.lícula.

També ajuda la magnífica fotografia de la cinta que captura el paisatge amb tota la seva esplendor però sense reduir-la a la típica postaleta, sinó que vol refermar el vincle que aquesta gent manté amb la terra.

Podríem dir que The rider és un docudrama o també una realització neorealista. Independentment de com se’l qualifiqui, el film desprèn un íntim naturalisme i la fotografia a la que ens referíem aporta més verisme recollint la polsosa llum del desert de South Dakota perquè en aquest retrat d’allò que queda del vell oest americà és tant important filmar el paisatge com els homes que l’habiten.

A més, aborda la complexitat de la naturalesa humana, no és solament una mirada sobre el món del rodeo i els cavalls sinó també sobre qualsevol món que s’embli haver-se encallat en un context que ja no acompanya, no és una pel.lícula que es quedi en un determinat ambient sinó que transita de manera no declarada de la especificitat a allò que és universal.

 

Chloé Zhao va néixer a Pequin i es va formar cinematogràficament a la Gran Bretanya, encara que s’ha instal.lat en el cine nord-americà.

Es directora, guionista i co-productora de The rider, la seva segona pel.lícula.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: