TINTORETTO. PRESENTACIÓ DE MARIA AL TEMPLE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La Presentació de Maria al Temple, per Tintoretto.

Maria aproximant-se al sacerdot.

Mare i filla. La mare senyala Maria.

 

Si parlem de Jacopo Comin, probablement pocs sabran de qui es tracta. Però si diem que el seu nom artístic és Tintoretto, segur que tots ens situem.

El sobrenom era degut a que era fill d’una família de tintorers. Ell va optar per signar les seves obres com Iacobus Tintoretus.

Aquest artista (1518 – 1594) va ser un dels grans pintors de l’escola veneciana i un dels últims grans renaixentistes. També va ser un precursor de l’art barroc amb la utilització que va fer de la perspectiva i la llum.

En els seus primer anys, el seu estil va estar influït per Tiziano però durant la dècada del 1540 va evolucionar cap a tendències manieristes més marcades que les dels seus “rivals”, Veronès i Tiziano.

La seva pintura era audaç, dinàmica, amb marcades perspectives i postures i anatomies difícils, era un modelatge del cos enèrgic. Aquest estil no va convèncer tothom perquè se’l va qualificar d’agressiu.

Els seus temes preferits eren els religiosos, així que agafem un com a exemple de la pintura que feia, concretament la Presentació de Maria al Temple. Fem una mica d’història:

En el Protoevangeli de Jaume, un dels texts apòcrifs, s’explica que Maria, sent molt petita, va ser presentada al temple pels seus pares, Anna i Joaquim, el recinte sagrat on uns anys després seria introduïda per portar una vida sacerdotal fins a unir-se a Josep. Aquest relat, reiterat per diversos autors cristians, va estar en la base de la commemoració que es celebra cada vint-i-u de novembre en record de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova a Jerusalem, ja desapareguda. A partir de 1585, sota el pontificat de Sixte V, aquesta commemoració es va incloure definitivament en el calendari litúrgic.

El lliurament de Maria a déu des de la infantesa ha sigut un tema iconogràfic molt desenvolupat en totes les èpoques: des de Giotto a la capella dels Scrovegni de Pàdua, a Paolo Uccello en els frescs de la catedral de Prato. El trobem també en la pintura vèneta: Cima da Conegliano, per exemple, o Tiziano.

Aturem-nos doncs a Venècia i més concretament a l’església de la Madonna dell’Orto perquè allí es troba la citada Presentació de Maria al Temple que va realitzar sobre el 1553. Ja abans, el 1548 es té notícia de l’encàrrec que se li va fer de les portes de l’orgue de l’església amb la presentació de la verge per fora i dues imatges per dintre. Es curiosa pels nostres temps la retribució acordada: cinc escuts, un barril de vi i dos sacs de farina.  Però parlant concretament de la pintura, aquesta va suscitar admiració immediata, començant per Vasari que la va descriure com la millor d’aquell lloc. Certament, en conjunt, la composició és impactant. Gairebé el centre de l’escena és la verge nena que destaca en contrallum mentre puja els quinze esglaons recoberts d’or, xifra que correspon al número dels salms que cantava el poble d’Israel quan pujava al Temple de Jerusalem.

Maria va sola, sense els seus pares, cap al sacerdot que l’espera. La veiem observada per la major part dels personatges que apareixen a l’escena: esguerrats, captaires, escribes… i diverses dones entre les que sobresurt la que tenim d’esquena en primer pla amb la seva filla al costat a la que senyala la petita Maria com exemple a seguir.

A no molts metres d’aquesta pintura es troba la tomba de Tintoretto. L’artista volia descansar a prop de les seves obres mestres.

 

Així es va autoretratar Tintoretto, un dels grans pintors de l’escola veneciana i un dels últims grans renaixentistes.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: