TOM FRANTZEN. DE VAARTKAPOEN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

L’escultura De Vaartkapoen, de Tom Frantzen. 

 

Vista frontal.

Primer pla del personatge que fa caure el policia.

 

Vista lateral.

 

L’artista belga Tom Frantzen dubtava entre dedicar-se a l’arquitectura o a l’escultura. Finalment va escollir l’escultura que va estudiar a l’Escola Nacional d’Arquitectura i Arts Visuals de La Cambre, a Brusel.les.

Allí va aprendre a treballar sobre tot el bronze. Posteriorment va continuar la formació a Itàlia i quan va tornar a Bèlgica va construir la seva pròpia fosa de metall des d’on ha obtingut la matèria primera per les seves escultures.

L’estil que té és absolutament personal. Amb to fantàstic i humorístic realitza peces molt dinàmiques que el que pretenen es precisament això: exposades en espais públics, volen ajudar a dinamitzar el lloc on son.

Es per aquest motiu que es contractat sovint per juntes de districte i grups culturals perquè realitzi escultures a l’aire lliure i que tinguin relació amb el llegat cultural de Brusel.les.

Com que Frantzen va néixer i es va educar en aquesta cuitat, no és estrany que apreciï el zwanze que és com s’anomena l’estil d’humor descarat típic de la capital belga que forma part de la cultura popular de la ciutat. Això ens ajuda a entendre el surrealisme i l’aparent absurditat d’algunes obres d’aquest escultor.

Segons Frantzen, aquest tipus d’humor s’està extingint i ell tracta de recuperar-lo i mantenir-lo a base d’exposar-lo als carrers amb la seves imatges perquè així pugui ser observat, comprès i preservat per les noves generacions.

Aixi que amb aquest propòsit de que el zwanze estigui integrat en el carrers i en les ments de la gent, construeix escultures que s’aprofiten dels elements que es poden trobar en el mateixos carrers on s’instal.len: fanals, bústies de correus, clavegueres… que així passen automàticament a formar part de l’obra.

Un bon exemple és l’escultura que veiem a l’encapçalament que podem trobar a la Plaça de Sainctelette, de Brusel.les, esclar.

El títol és De Vaartkapoen, el nom que es dóna popularment als nascuts a Molenbeek. L’expressió ve de “de vaart” que vol dir “el canal” i “kapoen” que vol dir “descarat”.

El que representa és un jove, el Vaartkapoen, el descarat del canal, que apareix d’una claveguera com si sortís d’una caixa de sorpreses fent caure un policia com una mena de simbologia de fer trontollar l’autoritat. A més, amb aquesta estàtua, Frantzen fa una referència implícita al dibuixant Hergé, el creador del personatge de Tintín, perquè Hergé, també belga, va compartir l’humor zwanze en el personatge d’un oficial de la policia al que li va canviar el número vint-i-dos pel quinze. Això era perquè hi ha un joc de paraules francès que diu: “vingt-deux, v’là les flics”, és a dir, “compte, aquí venen els polis”.

Com si fos uns instantània presa al vol, veiem els dos peronatges simpàticament convertits en bronze, deixant la continuació de l’escena a la nostra imaginació. Es la manera en la que Frantzen vol compartir la broma amb tots els vianants que passen per la plaça.

No és només una forma d’humor, és també el reflex de la percepció que del món té aquest artista belga que per ell és com un circ en el que cal mostrar el caos de la vida originat per les contradiccions dels éssers humans. Ningú no podrà negar que és un estil ben ocurrent.

 

Aquí veiem a Tom Frantzen al costat de la seva escultura, comentant-la.

El seu web és: http://tomfrantzen.be/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: