TONI SALA. PERSECUCIÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

“Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.

Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m’havia tret. L’olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l’olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.”

Així de literàriament contundent és Persecució, la nova novel·la de Toni Sala.

La història que ens presenta és la d’un assassí vist des de diferents punts de vista i explicada per diverses veus. Es narrada per quatre personatges, dos principals i dos secundaris, i el que ens expliquen d’ell resulta ser sorprenent doncs es tracta d’una persona culta, lògica, i que sembla moguda per la justícia: un home que pensa i a més és llibreter.

Aquestes circumstàncies són tan terribles com l’assassinat, i ajuden a crear una estranya fascinació en l’Èlia, la dona que el fa fora de casa al primer paràgraf. Fins i tot es qüestiona temps després si va fer bé fent-lo fora. Pot ser és que a l’Êlia l’atreu el risc de l’abisme? Per què el torna a buscar?  L’agrada el perill? Ella mateixa no sap el per què, més enllà de les comprovacions de les diferències entre ella i la Sara, la dona assassinada. Potser és que sent una curiositat no reconeguda envers la mort des que no va assimilar bé la del seu pare per suïcidi o accident.

Albert Jordi (l’assassí) comparteix el protagonisme amb Èlia i la veu principal del relat. A mesura que ens dóna més informació sobre si mateix, més antipàtic se’ns fa, i si al començament, per desconeixement, podíem sentir certa compassió per ell, se’ns acaba fent odiós. I això que és ell mateix qui ens va manifestant els seus aspectes negatius que no són pocs: racista, misogin, egoista… òbviament el nostre punt de vista va canviant.

El que la novel.la vol fer palès, entre altres coses, és que ningú sap res de ningú, ningú coneix ningú. Et pots passar un any, cinc anys, deu anys al costat d’algú, menjant a la mateixa taula i dormint al mateix llit, i conèixer els seus hàbits, les seves manies, però no conèixe’l en absolut. Hi ha racons de la ment inabastables pels altres.

L’estil que llueix Toni Sala és el d’una escriptura espessa i concentrada que omple una narració que avança en totes direccions aportant-nos dades. Cada pàgina, cada paràgraf dóna algun detall més que va enriquint el contingut.

La seva densitat narrativa i humana converteixen Persecució en un llibre sense concessions, un pas més en la interessant carrera literària de Toni Sala.

 

Toni Sala va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1969. La seva obra inclou gèneres literaris molt diferents, i entre els seus llibres hi destaquen la ‘Entomologia’, premi Documenta l’any 1997, la ‘Petita crònica d’un professor a secundària’ (2001), obra que li va donar molta popularitat, la novel·la ‘Rodalies’ (2004), que li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura, ‘Els nois’ (2013), que va inaugurar L’Altra Editorial, i ‘El cas Pujol’ (2014), Premi Ciutat de Barcelona 2014, que va estrenar la línia d’assaig.

Ara torna amb l’obra aquí comentada, un nou pas en la seva ferma carrera.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: