TORI Y LOKITA, DE JEAN-PIERRE i LUC DARDENNE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


La pel·lícula Tori y Lokita explica una part de la vida d’un nen i una adolescent que han arribat sols a Bèlgica des de l’Àfrica. Són amics i es barallen amb l’Administració intentant fer-se passar per germans. Aquests menors no acompanyats fa algun temps que havien arribat a Europa pensant en trobar oportunitats però l’única cosa que han trobat és un món que els assetja continuadament: el poc que guanyen l’empren en enviar-lo a casa i en pagar el deute amb els que els van portar com si fossin animals. A més, han d’aprendre a ser gent respectable entre els que els menyspreen.

Lokita veu que no arriba per pagar a uns ni ajudar a la seva família i es veu obligada a arribar a un pacte amb l’home que l’explota i utilitza per traficar amb droga. Ella, sola i en règim d’esclavatge, ha de cuidar de les plantacions amagades de cànnabis i Tori intentarà alliberar-la. Es doncs una història arrencada de la realitat, en aquest cas belga, però podria ser espanyola o de qualsevol altre lloc del món.

Però aquí és Bèlgica per una qüestió de proximitat: belgues són els directors de la pel·lícula, els famosos germans Jean-Pierre i Luc Dardenne. Conegut és que ells s’aproximen al cine social amb films que són, entre altres coses, dilemes morals. Doncs a aquest tipus de cine cal adscriure aquesta última cinta, i no és que es repeteixen sinó que més aviat acostumen a utilitzar ingredients similars.

A Tori y Lokita recuperen la seva força cinematogràfica que últimament havia baixat alguna marxa i ens plantegen una història incòmoda exhibint les misèries del món en el que vivim.

La pel·lícula està construïda des de l’emoció de la humilitat i la dignitat que hi ha en la senzillesa. Tot és moviment, gest, urgència, decisió… per transformar el film en un dels més pessimistes de la seva filmografia. Això sí, els Dardenne sempre saben què han de mostrar i què no, on i quan han de tallar i com manegar la informació, no són dels que es complauen en l’exhibicionisme perquè el seu discret art passa des del guió fins al muntatge.

D’altra banda, les emotives i precises interpretacions dels actors no professionals ajuden a amplificar allò que es denuncia de forma implícita o explícita.

Pensada com si fos un thriller, la pel·lícula és trista, commovedora, elegant, pessimista, gens frívola i bella. I com dèiem abans, no és que els Dardenne es repeteixin sinó que, desgraciadament, allò que ja explicaven fa un quart de segle continua sent vigent ara. Tecnologia a part, no sembla que la humanitat hagi avançat massa aquests anys, més aviat al contrari.

 

Els veterans realitzadors belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne són els directors, guionistes i productors de Tori y Lokita.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: